L'Educació durant la II República (les idees)

La tasca més important i de més abast de la II República fou, sens dubte, voler transformar la societat espanyola mitjançant l’educació integral, per fer-ho havia de dignificar el magisteri i l’escola pública. Doncs la implantació i consolidació d’un Estat i d’una societat democràtica exigeix abans de tot un poble alfabetitzat (el 1930 el 45% de la població era analfabeta, per damunt dels deu anys d’edat, el 24% dels homes i el 40% de les dones no sabien llegir ni escriure; milers de nens no tenien escola, a l’Estat faltaven unes 27.000 escoles).

El Govern Provisional de la República posa en primer pla les seves preocupacions pels problemes que fan referència a l’educació del poble. La República vol, fonamentalment, transformar la realitat espanyola fins aconseguir que Espanya sigui una autèntica democràcia. (Gaceta de Madrid, 9-VI-1931).

La Constitució de 1931

Perquè tot això fos possible, era necessari introduir canvis importants des de l’esfera política que comptessin amb el suport i consens social més amplis possible. Requeria un nou marc jurídic que facilités l’acció pública en el terreny educatiu.

TÍTOL III – CAPÍTOL II

Artículo 48.- El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación.

La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.


La religió sempre havia anat molt lligada al sistema educatiu, però amb la arribada de la República i amb la implantació de la seva Constitució les coses canviarien. L’article tercer de la Carta Magna de 1931 establia que l’Estat Espanyol no té religió oficial.

La lluita entre Església i Estat en el camp escolar va ser ferotge. Una circular del 12 de gener de 1931 va fer treure els crucifixos de les classes. El març de 1932, se suprimia la religió a les escoles. El juny de 1933, la Llei de congregacions i associacions religioses establia que no es podien dedicar a l’exercici de l’ensenyament.


Artículo 49.- La expedición de títulos académicos y profesionales corresponde exclusivamente al Estado, que establecerá las pruebas y requisitos necesarios para obtenerlos aun en los casos en que los certificados de estudios procedan de centros de enseñanza de las regiones autónomas. Una ley de Instrucción Pública determinará la edad escolar para cada grado, la duración de los períodos de escolaridad, el contenido de los planes pedagógicos y las condiciones en que se podrá autorizar la enseñanza en los establecimientos privados.


La República portà també amb ella la dignificació de la dona, l’establiment d’igualtat entre sexes. La manera més significativa de veure-ho va ser que es va permetre votar per primer cop a la dona en unes eleccions a l’Estat Espanyol. Un altre canvi que comportaria seria la igualtat alhora de rebre coneixements, que s’eduquessin, d’igual manera enriquidora a nens i nenes, sense fer separacions (abans destinaven l’educació de les dones a les feines domèstiques, a ser bona mare i obeir al seu marit). No totes les escoles aplicaren aquest decret d’igual manera.


Artículo 50.- Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas respectivas, de acuerdo con las facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los Centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas. El Estado podrá mantener o crear en ellas instituciones docentes de todos los grados en el idioma oficial de la República. El Estado ejercerá la suprema inspección en todo el territorio nacional para asegurar el cumplimiento de las disposiciones contenidas en este Artículo y en los dos anteriores. El Estado atenderá a la expansión cultural de España estableciendo delegaciones y centros de estudio y enseñanza en el extranjero y preferentemente en los países hispanoamericanos.


Un altre cosa inèdita va ser que es permetés l’educació en la llengua materna; respectar la llengua materna sigui quina sigui, és respectar l’ànima del deixeble i afavorir l’acció del mestre
permetent-li que es compleixi amb tota plenitud. (Govern provisional de l’Estat).

Eric Luna

2 comentaris:

Eric Luna Martín ha dit...

Benvolguts,
Redacto aquest escrit per fer un acte solemne a favor de la República, i quina millor manera que explicant els pensaments o idees educatives que van tenir. En aquest primer escrit explico les bases, els fonaments, les idees. En un futur pròxim redactaré com es van intentar aplicar aquestes en la societat de l'època.

Una abraçada

Eric Luna Martín

Eric Luna Martín ha dit...

Benvolguts, no sé perquè no es visualitzen els articles de la constitució republicana, intentaré canviar-ho.