A les eleccions de 1933, on les dones van estrenar dret de vot, va guanyar la dreta, i un dels fronts que va patir amb major rigor la involució política de la República va ser tot allò que es relacionava amb l’educació. Va ser anar cap endarrere. Va començar el ball de ministres d’Instruccions, des d’aquell moment fins el final de la República, van haver-hi 16.
La política educativa d’aquest bienni és inequívocament la del boicot: boicot a la Reforma Universitària, al Pla de construccions escolars de Marcel·lí Domingo, a la coeducació, a la representació estudiantil als claustres: hi va haver projectes per liquidar el Pla professional de Magisteri, etc., etc. Tot plegat enmig del desastre burocràtic més complet i d’un canvi continu de ministres, directors generals (9 ministres d’Instrucció Pública en dos anys). L’eufòria dels primers temps i la identificació dels educadors amb la política de la República es converteixen en frustració i desànim. (Ramón Navarro, ex-conseller d’Aliança Republicana).
El 1936, l’esquerra tornà al poder (Front Popular) i amb ella s’intentà prosseguir amb les reformes del primer bienni, cosa que va ser impossible, no perquè no n’hi hagués iniciativa, sinó pel aixecament militar del general Franco. La continuïtat del model educatiu va quedar congelada amb la guerra, però Catalunya es va implicar amb força en aquesta tasca, i va crear el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), animant així a la societat catalana a construir una nova escola inspirada en els principis racionalistes de treball i de fraternitat humana.
Les Missions Pedagògiques i Colònies Escolars
Abans d’educar, la República es va veure obligada a donar de menjar als nens. Fins i tot a vestir-los. N’hi havia cantines i guarda-robes escolars i agafaven força les Colònies Escolars, que ja abans havia posat en marxa Bartolomé Cossió. Els nens viatjaven al mar o a la muntanya. Feien esport, es divertien. Però, sobretot, menjaven. Segons dades alguns en quinze dies guanyaven fins a quatre quilos de pes.
En camionetes de no molt bon aspecte arribaven a les aldees perdudes biblioteques itinerants, projeccions cinematogràfiques, teatre, museus ambulants. En aquelles Missions s’embarcaren grans poetes (com Federico García Lorca), afamats escriptors i mestres amb la seva corbata i maletí als quals la gent recollia en animals on les camionetes no hi podien arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada