LA LEC, CONFERÈNCIA DEL CONSELLER A BLANQUERNA

4-3-2009
Delegats sindicals demanen la dimissió d'Ernest Maragall
Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, per demanar la dimissió del conseller d'Educació.



Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, per demanar la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i van fer arribar al president Montilla una carta amb aquesta petició.
Amb la concentració, convocada per USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT, els sindicats van voler escalfar l'ambient de cara a la convocatòria de vaga del 19 de març, la tercera en poc més d'un any.



Un dels principals arguments de la convocatòria, que s'ha afegit a l'oposició al projecte de llei d'educació que es tramita al Parlament és el decret que preveu un augment voluntari i remunerat de les hores lectives del professorat.
Segons un sondeig de CCOO, en què fins ahir havien participat 12.000 docents, un 86% del col•lectiu és favorable a l'aturada. La xifra contrasta amb les poc més de 5.000 respostes que va obtenir l'enquesta que el sindicat va realitzar amb la UGT per a la vaga de novembre. Després del sondeig, les dues forces sindicals van decidir no sumar-se a la convocatòria.




19-3-2009
Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit
Más del 80 % de los maestros y maestras, profesores y profesoras han participado en la Huelga de catalana en defensa del la enseñanza publica y para pedir la dimisión del Conseller d'Educació.
Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit



Un èxit rotund: “després direu que només érem deu”
Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col•laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.

Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu
El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada-- que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.

“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”
A la manifestació, que també ha comptat amb la presència de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”... juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.
Durant la manifestació també s'ha difós una crida a participar en la manifestació de dissabte 28 de març (17 hores, Plaça Universitat) convocada per la campanya unitaria "Que la crisi la paguin els rics".

Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”
Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central --els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”...

I ara què?
La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions...), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)... D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic --amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col•lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.

Crònica: Teo Navarro


El joc brut de CCOO i la doble moral "sindicalista"
A l’arribada al carrer Via Laietana un grup de manifestants amb banderes de Comissions Obreres rebia a la manifestació que havia sortit de Plaça Universitat amb pancartes de recolzament a la escola concertada: Concertada Si, Subcontractada No. Finalment aquests manifestants s’han sumat a la gran manifestació a favor de l’educació pública i de qualitat.
Podem veure, una vegada mes, com el sindicat CCOO segueix el joc al poder amb una doble moral. Per una part, essent un sindicat minoritari dins l’educació, visualment amb les seves banderes pagades pels mateixos treballadors mostraven un superioritat, per altra banda recolzen la lògica privada dins de la educació donant suport a l’escola concertada, la qual es la base de la LEC: normes privades per a l’escola subvencionada i pública.
Actualment, amb la crisi hem pogut veure com aquest sindicat, entre d’altres, s’ha venut a la patronal i al poder polític i econòmic, però a mes en aquest cas ha jugat un paper distorsionador a favor de l’ensenyament privat i concertat vinculat estretament amb la lògica de la LEC.

Col•laboració: Núria Rodríguez





Conferència sobre la Llei Catalana d'Educació a càrrec del Conseller d'Educació Sr. Ernest Maragall

El dijous 30 d'abril a les 12h el conseller d'educació Ernest Maragall impartirà una conferència sobre la Llei Catalana d'Educació. L'objectiu de la trobada és aprofundir sobre alguns dels aspectes més rellevants que aporta la proposta de la Llei d'Educació de Catalunya així com dialogar sobre aquells aspectes que darrerament han estat més polèmics o discutits entre la comunitat educativa de Catalunya. La conferència tindrà lloc a l'auditori Cardenal Jubany. L'acte és obert a tots els professors i estudiants de la Facultat.


COMENTARI DAVANT D’AQUESTS FETS QUE ES CONSIDEREN IMPORTANT DAVANT LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL NOSTRE PAÍS.

El que s’ha pogut llegir en aquestes pàgines són dues notícies destacades d’una pàgina web periodística no burocratitzada ni influenciada per cap partit polític en concret. En aquestes files podem veure l’evolució de la vaga, i tot el que portà a terme aquesta. Des de la vista de la crema de molts mestres, fins a la doble moral d’alguns i el doble joc polític, a l’aprofitament d’un moviment en contra d’un sistema establert per afegir-hi més pancartes poc relacionades amb el lema inicial.

No ens hauríem d’estranyar al veure com s’evoquen els pensaments personals en moltes de les paraules escrites en aquestes dues notícies (més cròniques que notícies pel to i redacció), però és ben normal ja que quan un pren consciència del que està passant i veu que per molt que es mobilitzi no aconsegueix res, a curt termini en cara que sigui, la gent es crema.


Deixant la vaga de costat, m’he fixat en el darrer enllaç a l’Info estudiants número 7 (març), també afegit a dalt. Em dóna molt que pensar, ja que sento que el Conseller ve a explicar-nos només a nosaltres (els que estudiem a una universitat privada) el si en qüestió de la LEC, un document que en principi com a futurs mestres hauríem d’haver llegit i ja hauríem d’haver decidit si estem d’acord o en contra.


El fet que nosaltres cursem estudis a aquesta facultat no vol dir que el nostre perfil sigui de concertat, ja està bé que s’enrecordin de nosaltres, però no és més que res un interès ocult de fugir d’una universitat pública (on es pot pensar que al ser més progres són de perfil públic, VISCA ELS PREJUDICIS).


Personalment no és el si de la LEC el que ens hauria de preocupar, sinó la seva redacció ja que obre camí a confusions i possibles males interpretacions, portant sens dubte a males actuacions i a una privatització de la educació, per això, en el dia d’avui jo dic NO A LA LEC!
P.S i sentint-ho molt, malaurats els sords ja que són ells els que també pateixen ceguera. Que es preparin!

Basta così!

Els estudiants i els docents es manifesten en contra de la nova llei d'Educació d'Itàlia



Il Cavalieri des de la Xina, ordena que es prenguin mesures de seguretat en contra de la llibertat d'expressió dels estudiants i dels docents italians, se'ls pot arribar a comparar com atacs a la seguretat nazionale



Els adeptes de Berlusconi, la encara viva marea feixista ataca als joves universitaris, visca la llibertat d'expressió!




A continuació deixo la cançó del grup ska-p que en el seu moment ja va reivindicar-se per un acte de crueltat a Itàlia, i encara que passin els anys hem de recordar-ho.
Per Carlo Giuliani sempre!!

Solamente Per Pensare




Arriva l'auto ufficiale,
la sua bandiera nazionale
misure di sicurezza,
polizia nazionale!

dall'altra parte l'azione,
c'è una manifestazione
sono antiglobalizzazione!
Ogni giorno siamo di più!
Ogni giorno siamo di più!

Basta così!
C'è da ammazzare la bestia
disperati
dalla tua indifferenza
il potere
corrompe la coscienza,
unisciti!
C'è ancora RESISTENZA!

Il limite si oltrepassò
l'agitazione dilagò,
usa un sistema radicale
proteggendo il criminale!

Quanto costa questo gioco!?!
La polizia ha fatto fuoco!
Carlo Giuliano pagò
la sporca tirannia
di uno stato di polizia!

Basta così!
C'è da ammazzare la bestia
disperati
dalla tua indifferenza
il potere
corrompe la coscienza,
unisciti!
C'è ancora RESISTENZA!RESISTENZA!

Basta così!
C'è da ammazzare la bestia
disperati
dalla tua indifferenza
il potere
corrompe la coscienza,
unisciti!
C'è ancora RESISTENZA!RESISTENZA!

Eh oh! Non tacere!
Eh oh!Non far tacere!
Eh oh! Non tacere!
Eh oh!Non far tacere!
Eh oh! Non tacere!
Eh oh!Non far tacere!

C'è ancora RESISTENZA!

Incidentes na protesta contre o novo decreto que regula a educación

Miles de estudantes reaccionan contra unha lei que supón a volta ao colexio do mestre único, a nota de conduta e ao recorte do orzamento e persoal no ensino público.

Autor:Efe
Data de publicación: 29/10/2008
Miles de estudantes que agardaban ante o Palacio Madama (Senado) en Roma recibiron a noticia da aprobación do decreto-lei impulsado pola ministra de Educación, Mariaestella Gelmini, cun balbordo unánime: «¡Pallasos, pallasos, lerchos, lerchos!».

O Senado deu vía libre á volta ao colexio do mestre único, á nota de conduta e ao recorte do orzamento e o persoal no ensino público, entre outras medidas. O Corso Rinascimento, onde se erixe o Palacio Madama, e arredores estaba abarrotado por novo estudantes estritamente vixiados polos Carabinieri que, desde fai días, controlan a zona e cortan as rúas ante calquera concentración.

Os Carabinieri, moi ben pertrechados con cascos, escudos e porras, ofrecían hoxe unha imaxe de firmeza e de disposición á carga moi afastada á brindada polo neo-realismo italiano. A multitude era tal que, en poucos minutos, desembocou na paralela e barroca Piazza Navona, onde comezaron os cánticos, os saltos con lemas de protestas, as entradas en bicicleta de estudantes dunha Facultade ou a aparición dos universitarios de Medicamento da Sapienza, ataviados con batas brancas.

Banderas , pancartas, panos, brazos no alto e o tronar dos altofalantes rodeaban as tres fontes da Piazza.

«Investigación privada=investigación pilotada»; «tamén Gandhi manifestouse connosco»; «queremos unha reforma, non unha deformación» ou «non á lei 133», eran algúns lemas estampados en camisetas, en pancartas ou ata nalgúns rostros dos máis jovencitos, que tarareaban a Marsella con letras inflamadas.

Roberto Quaranti, de 20 anos, da Universidade de Biotecnoloxía, resumiu a razón da manifestación: «Protestamos contra o recorte económico na Universidade pois afecta á investigación», pois a lei prevé un recorte de 1.500 millóns de euros en cinco anos. «E, se a investigación destrúese» -agregou o mozo- «non serei eu só o único prexudicado, senón toda Italia».

«Protestamos contra a transformación da Universidade pública en privada porque vulnera o dereito ao estudo», concluíu. Habíaos máis impulsivos «Imos á folga xeral. Ocuparemos as escolas, as universidades. Física, Química, Letras, Ciencias Políticas e Enxeñería da Sapienza xa están tomadas», dixo un espontáneo.

Outros eran máis inxenuos: «Estamos esperando a que veña algún do Senado para que nos dea explicacións». Federica Giangaspazo, de 21 anos, de Medicamento, foi ao gran. «A crise económica que vive Italia non se resolve recortando nun sector tan importante como a Universidade porque a propia crise agravarase».

Criticou tamén a medida aprobada pola que só o 20 por cento dos postos vacantes por xubilación serán substituídos por profesores. «Isto significa que os mozos non temos ningunha posibilidade de entrar no mundo universitario porque a media de idade dos profesores é de 50 anos», dixo.
Os recortes nos orzamentos significa para os estudantes, que a Universidade Pública pase a ser privada e convértase nun inalcanzable super-Liceo».

A manifestación proseguía en ton festivo e tranquilo ata que se encapotó o ceo e nun dos seus lados da Piazza, preto da fonte de Neptuno, comezou un voar de cadeiras, de botellas e un correr de mozas que obrigou a actuar aos anti-disturbios.

Tratábase dun grupo de estudantes de ultradereita encapuchados e armados con bates pintados coas cores da bandeira italiana que a emprendeu, non se sabe ben por que, contra outros manifestantes.

A aparición dos policías cos cascos azuis aplacou aos violentos e despexou a Piazza que foi aos poucos abandonada polos estudantes a medida que se achegaba a hora para comer. Mañá será o gran día, a folga xeral contra a lei Gelmini, que contará con profesores e alumnos, ademais dunha manifestación nacional que se celebrará en Roma, a pesar de que a lei xa foi aprobada.

E a pesar, sobre todo, de que o primeiro ministro de Italia, Silvio Berlusconi, adopta unha actitude de total indiferenza, como demostrou onte cando lle preguntaron os xornalistas se cría que viña un outono quente e el contestou: «Son indiferente ás temperaturas».

Los estudiantes intensifican el pulso a Berlusconi por la Ley de Educación

El Senado italiano desoye las protestas en todo el país y aprueba la norma

MIGUEL MORA - Roma - 30/10/2008

El Senado italiano convirtió ayer en ley el decreto que recortará 7.800 millones de euros y más de 130.000 puestos de trabajo en tres años a la e ducación pública. El Gobierno del Pueblo de la Libertad, dirigido por Silvio Berlusconi, impuso la fuerza de los números (162 votos a favor, 134 en contra y tres abstenciones), mientras en las puertas del palacio Madama miles de estudiantes protestaban contra la ministra de Educación, Maria Stella Gelmini, y exigían un referéndum para derogar la ley. Walter Veltroni, líder de la oposición, confirmó que el Partido De mócrata promoverá la consulta "ciudad por ciudad".

Mientras los senadores votaban el decreto 137, en la adyacente plaza Navona hubo, por primera vez en el mes que duran las protestas, choques entre jóvenes de izquierda y derecha, saldados con cuatro heridos y dos detenidos.

En el resto del país, desde Milán a Sicilia, los estudiantes prolongaron un día más las manifestaciones. La movilización culminará hoy con la huelga general de la educación, convocada de forma unitaria por los sindicatos.

La ministra Gelmini, imperturbable ante la bronca que ha acompañado sus decisiones, sigue convencida de que su reforma mejorará la educación pública, a pesar de los recortes en la financiación. Ayer resumió su sensación con un mensaje simple: "Se cambia. Se vuelve a la escuela de la seriedad, el mérito y la educación".

A su juicio, medidas como la calificación de la conducta para evitar el matonismo, la introducción de la educación cívica, la contención del coste de los libros de texto, la obligatoriedad del babi y el regreso del maestro único a la Primaria "son compartidas por gran parte de los italianos".

Quizá sea verdad, pero el clamor que ha suscitado su decreto entre estudiantes, profesores y padres indica que otra parte muy significativa del país está en contra, y dispuesta a seguir luchando. No es sólo la oposición la que se opone y protesta, sino que el rechazo se ha extendido incluso entre sectores de la derecha y los grupos de presión católicos.

Mucha gente en Italia piensa que la educación pública se ha convertido en un mastodonte funcionarial casi ingobernable (hay más de 1,1 millones de trabajadores, entre docentes y auxiliares), y coinciden en que es urgente actuar para racionalizarla. Pero incluso los más críticos consideran que la enseñanza primaria, con la fórmula introducida en los años setenta de los tres maestros cada dos clases, es un ejemplo de calidad y está entre las que mejores resultados logra de Europa.

Las protestas que han tomado estas semanas de forma pacífica las calles del país reprochan al Gobierno, sobre todo, dos cosas: que haya impuesto de forma autoritaria un criterio economicista para reformar la educación, y que se haya negado por completo a discutir sus ideas tanto con la oposición como con los sectores afectados por el recorte presupuestario, que en breve se extenderá también a la Universidad.

"Consideramos gravísima la aprobación a marchas forzadas en el Senado del decreto 137", señaló ayer la Unión de Universitarios (Udu); "las protestas de los estudiantes no se pararán hasta hacer comprender a la ministra Gelmini que la reforma de la Universidad sólo se puede discutir si retira antes las medidas que destruyen el sistema formativo público".

En un par de semanas, el Gobierno de Silvio Berlusconi presentará su plan para la enseñanza superior, que prevé, entre otras cosas, convertir las universidades en fundaciones.

Mirella, una estudiante de física, explicaba ayer que "la idea de la fundación, es decir, la apertura de la Universidad a los fondos privados, matará la investigación y supeditará el prestigio al éxito presupuestario. En el norte las universidades serán ricas y en el sur serán pobres".

Silvio Berlusconi se limitó a comentar con sarcasmo el voto en el Senado: "Bueno, ha sido una votación que ha ido como era lógico que fuese. Me disgusta sólo ver que hay tantos muchachos engañados por la izquierda". La réplica de la Unión de Estudiantes fue inmediata: "El único que toma el pelo a los muchachos es él, quitándole 8.000 millones de euros a la escuela pública".

Medidas polémicas

- Gasto: se destinarán 7.800 millones de euros menos en el siguiente trienio.

- Empleos: supresión de más de 87.000 puestos de docentes, bloqueo de contratos a los maestros temporales, y 44.500 administrativos menos.

- Objetivo: subir la tasa alumnos-docentes de 8,94 a un 9,94 en 2012.

- Reducción de la oferta formativa: 28-30 horas semanales en institutos, 24 en la primaria.

- Introducción del maestro único, en vez de tres maestros cada dos clases.

- Regreso de las notas numéricas con decimales en la secundaria.

- Nueva asignatura: Ciudadanía y Constitución.


BELLA CIAO


Ja estem una altra vegada, sempre són els mateixos els qui pateixen, sempre es retalla el mateix sector, si eduquem ignorància aconseguirem feixisme.

La crisi econòmica ja comença a fer-se sentir a Europa; els països apliquen mesures de seguretat, pugen impostos, baixen finançaments... Típic per treure a un país del caos, veritat?

Les lleis que avui dia es pacten i s'aproven, no són per la millora dels territoris, sinó per lligar-se a un càrrec i poder escalfar una cadira; per poder controlar a milions de persones i mantenir un estatus i una fama que només uns pocs l'aconsegueixen.

Aquestes paraules són generals, no hem d'estar condicionats per la fotografia de la manifestació de joves estudiants i universitaris davant la nova llei de retall de l'Educació a Itàlia. Tots els dirigents estan adoptant postures de serietat davant el "crush" econòmic que patim, però postures que giren entorn a popularitzar-se i guanyar adeptes. Pensem i fem allò que millor se'ns dóna fer: "ALCEM LA VEU".

És cert que avui toca parlar d'Itàlia i del dèspota que els mana, però encara que fem una mirada al que està passant al seu context educatiu, comencem a contar quant de temps trigaran els nostres dirigents a prendre mesures semblants, en el fons és igual, a qui l'importa l'educació dels nostres fills? I si no us ho creieu mireu les oposicions d'aquest any a Catalunya. Mireu les tres"M"
Mestres, Metges i Mossos; les úniques places d'oposicions que de moment es faran són les de Mosso d'esquadra, Metges i Mestres s'hauran d'esperar fins el 2010 de moment (pensem que s'ajuntaran dos promocions d'universitaris per a cada vegada menys llocs de treball). Més policia és per sabotejar els futurs actes reivindicatius davant la maleïda crisis?

Tornant a la fotografia i al tema de denúncia que més ens crida de moment, "la nova llei d'Educació Italiana" i el seu retall econòmic, si ja era poc, ara serà menys.

Sempre elsdocents ens em queixat per la falta de fons econòmic i pel poc recolzament social que rebem, però ara que hi podem fer, si el govern gira l'esquena a un eix tan fonamental com és l'Educació, QUE EN PODEM ESPERAR DE LES NOVES GENERACIONS? que són les que en el fons ho patiran. Il Cavalier ja ha deixat clar el seu manifest i la seva fer-ma decisió que el seu mandat és paraula de Déu, i si continuen les protestes la policia n'agafarà les regnes.

El poble es revolta, el poble té fam, el poble demana la llibertat.

Encara és d'hora per saber com acabarà tot això, de moment només ens queda pregar.
Per cert, el partits a l'oposició Italiana fan empenta amb aquestes manifestacions, i de mica en mica el tema EDUCATIU, va canviant de tonalitat i cada vegada està més oblidat, fixem-nos que les primeres denúncies sociels, eren dels docents o futurs docents, ara a aquest no se'ls veu a primera línia de foc, han estat apartats, i els partits de l'oposició amb els seus líders i actors al front de les masses comencen la seva croada personal contra el govern "facciós" de Berlusconi.
Qui promet molt acabarà complint? o només estem veient el canvi d'un dictador per una altre? els que només ensenyen la falç i el martell en el fons ja sabem en majoria el que acaben fent.



BENVINGUTS '08/09

Hola amics i amigues,

Ja sé que fa molt de temps que no he comentat res, ni he donat senyals de vida, però com diria en Tarradellas "Ja sóc aquí".
Preparant l'últim curs de Magisteri Primària, i segurament el primer pas cap al meu futur dins el món de l'educació.

Aquest curs estic de practiques a l'escola Vedruna - Àngels, ja us aniré informant de com van les coses, de com es viu la interculturalitat i la religió.

Una abraçada estimats!!


Èric Luna (El nou Galileu)

Definició d'Església

Què és l'Església? qui són? A vegades confonem uns pocs amb molts. Confonem els grans de la jerarquia amb aquells que veritablement es juguen la vida o ho donen tot a la societat...

Missa al Vaticà


Missa a Sud-amèrica


Altres realitats


Expodidàctica 2008

El passat dia 4 d’abril vaig anar a la fira de Barcelona a veure la “Expodidàctica 2008”. Podíem trobar tota mena de material didàctic per treballar a l’aula i realitzar diverses activitats que podríem recrear a les nostres classes. És cert que hi havia molts recursos i molt de suport però allò em va semblar un mercat sense empenta.



Els “venedors” romanien asseguts, no intentaven captar la teva atenció, allò semblava només una mostra, era com anar a un museu sense guia, que com no entenguis molt del tema, pots veure la destral que podria haver canviat la història i et quedes igual.



En general va ser una decepció, i com que allò era com passejar per un país sense mapa, vaig decidir aventurar-me a cercar allò que m’interessa moltíssim, les noves tecnologies. Vaig trobar un munt de pissarres digitals de moltes marques, i com que en el fons totes funcionen igual, els meus ànims, cada cop s’enfosquien més i més, fins que de cop i volta vaig arribar a la paradeta de telefónica.



Allà vam assistir a un curs d’una llibreta tàctil, en veritat era un petit portàtil tàctil ple de programes educatius molt reals. Alguns d’aquests programes ens permetien crear un conte en el mateix instant dibuixant imatges i animant-les, cosa que vaig trobar molt motivant pels nens. Després, si endollaves el portàtil a una pissarra digital, podies treballar molt més des de la vessant tecnològica. Està molt bé que a nosaltres els mestres se’ns tingui informats de tot el nou material didàctic que podem disposar, però la manera de fer-ho; primer de tot no és una fira cada dos anys (un any a Madrid i l’altre a Bcn) i segon, de manem una mica de seriositat, que a l’àmbit educatiu se’ns tingui consideració, i hagi implicació per part de tothom. El nostre món no és un mercat. És a partir de com eduquem com arribarem a ser, i això és un compromís de tothom.