El 18 de juliol de 1936 començà la Guerra Civil Espanyola, encara que la República va voler continuar amb els avenços educatius, la tasca es va fer quasi impossible, doncs s’anava quedant sense medis. El col·legis no tancaven ni a les festes, tots sabien que passaria si la República perdia la guerra, les escoles i els mestres havien de continuar lluitant.
El Servei de Biblioteques del Front portà a les trinxeres la cultura, els soldats podien llegir i aprendre si no estaven combatent.
En el punt de mira
Amb la guerra, les escoles foren aprofitades pels sindicats perquè fossin més rentables al servei de la revolució i la guerra. 
A mesura que anaven caient les primeres bombes, s’anaven fixant objectius, i les víctimes van els centres escolars i la població civil.
Sota els bombardejos de l’aviació feixista van morir molts nens amb els seus mestres quan assistien a les classes. Es posà en pràctica el que després passaria a la Segona Guerra Mundial.
La població civil, si podia, fugia de les castigades ciutats, lluny de les bombes. Els mestres no volien impartir classes a prop del front, doncs el risc de deixar-se la pell era més gran.
Model autòcton català, el CENU
El CENU fou el símbol emblemàtic de l’època republicana i revolucionaria. Sota l’estendard de cap nen sense escola, cap escola sense mestre representà una revolució de l’ensenyament, suposà la potenciació d’una educació intel·lectual, motriu i sensorial totalitzadora mai potenciada com en aquell moment, aportant un model renovador molt avançat en connexió directa amb els ideals revolucionaris de la guerra, havent-hi desaparegut l’ensenyament confessional i estant controlat ja l’ensenyament privat. Les iniciatives anteriors i l’obra escolar de la República i de la Generalitat no havien suposat el trencament amb els models educatius previs durant l’etapa republicana anterior a la guerra.
S’aplicaren els valors de l’ensenyament laic, lliure i progressista, i van ser unificats i generalitzats en un nou sistema educatiu avançat al seu temps i aplicat a tot Catalunya.
Joan Puig Elias no només va ser el president del comitè executiu del CENU, sinó la veritable ànima d’aquesta institució.
El 1937, després dels Fets de Maig, el CENU va perdre força, doncs el seu major impuls (la CNT) havia quedat molt tocada.
La història no s’acaba aquí
Amb la derrota de la República, tornà el model tradicional d’educació, on s’ensenyaven als nens el Dios, Patria y Rey (aquest últim simbolitzava la fe cega cap al Cap d’Estat), i amb això el mètode va tornar a ser el de la letra con sangre entra.
Les noies també rebien una educació basada en els principis del Movimiento Nacional, però s’especialitzaven en les tasques domèstiques, la inculcació de la fe al fills i la fidelitat al marit. I així vam retrocedir tot just al començament.
Les llengües maternes no tenien ni veu ni vot a les escoles, com també van perdre el dret de parlar-se pel carrer.
4 comentaris:
En nuestra historia hay ejemplos de lo que no se debe hacer, y otros, como este, de lo que es preferible si queremos que nuestra sociedad avance y no se quede enclavada en la incultura provocada por la política barata. El lujo no es el oro y lo caro, el lujo es la cultura. E.Loewe
eric ja te tinc linkat dins el meu bloc , com a blocaire interessant.una abraçada.
Gràcies per això del criteri. Ens llegim perquè serà enllaçat.
Una abraçada i sort!
He trobat molt interessant el teu blog, estic fent el treball de recerca sobre això i aqui hi he trobat bona informació; a més també m'he fixat en que tu has estudiat magisteri a la Blanquerna, precisament jo tb tenia planejat estudiar-lo alli.
Publica un comentari a l'entrada