4-3-2009
Delegats sindicals demanen la dimissió d'Ernest Maragall
Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, per demanar la dimissió del conseller d'Educació.
Delegats sindicals demanen la dimissió d'Ernest Maragall
Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, per demanar la dimissió del conseller d'Educació.
Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, per demanar la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i van fer arribar al president Montilla una carta amb aquesta petició.
Amb la concentració, convocada per USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT, els sindicats van voler escalfar l'ambient de cara a la convocatòria de vaga del 19 de març, la tercera en poc més d'un any.
Un dels principals arguments de la convocatòria, que s'ha afegit a l'oposició al projecte de llei d'educació que es tramita al Parlament és el decret que preveu un augment voluntari i remunerat de les hores lectives del professorat.
Segons un sondeig de CCOO, en què fins ahir havien participat 12.000 docents, un 86% del col•lectiu és favorable a l'aturada. La xifra contrasta amb les poc més de 5.000 respostes que va obtenir l'enquesta que el sindicat va realitzar amb la UGT per a la vaga de novembre. Després del sondeig, les dues forces sindicals van decidir no sumar-se a la convocatòria.
19-3-2009
Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit
Más del 80 % de los maestros y maestras, profesores y profesoras han participado en la Huelga de catalana en defensa del la enseñanza publica y para pedir la dimisión del Conseller d'Educació.
Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit
Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col•laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.
Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu
El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada-- que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.
“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”
A la manifestació, que també ha comptat amb la presència de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”... juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.
Durant la manifestació també s'ha difós una crida a participar en la manifestació de dissabte 28 de març (17 hores, Plaça Universitat) convocada per la campanya unitaria "Que la crisi la paguin els rics".
Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”
Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central --els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”...
I ara què?
La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions...), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)... D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic --amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col•lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.
Crònica: Teo Navarro
El joc brut de CCOO i la doble moral "sindicalista"
A l’arribada al carrer Via Laietana un grup de manifestants amb banderes de Comissions Obreres rebia a la manifestació que havia sortit de Plaça Universitat amb pancartes de recolzament a la escola concertada: Concertada Si, Subcontractada No. Finalment aquests manifestants s’han sumat a la gran manifestació a favor de l’educació pública i de qualitat.
Podem veure, una vegada mes, com el sindicat CCOO segueix el joc al poder amb una doble moral. Per una part, essent un sindicat minoritari dins l’educació, visualment amb les seves banderes pagades pels mateixos treballadors mostraven un superioritat, per altra banda recolzen la lògica privada dins de la educació donant suport a l’escola concertada, la qual es la base de la LEC: normes privades per a l’escola subvencionada i pública.
Actualment, amb la crisi hem pogut veure com aquest sindicat, entre d’altres, s’ha venut a la patronal i al poder polític i econòmic, però a mes en aquest cas ha jugat un paper distorsionador a favor de l’ensenyament privat i concertat vinculat estretament amb la lògica de la LEC.
Col•laboració: Núria Rodríguez
Conferència sobre la Llei Catalana d'Educació a càrrec del Conseller d'Educació Sr. Ernest Maragall
El dijous 30 d'abril a les 12h el conseller d'educació Ernest Maragall impartirà una conferència sobre la Llei Catalana d'Educació. L'objectiu de la trobada és aprofundir sobre alguns dels aspectes més rellevants que aporta la proposta de la Llei d'Educació de Catalunya així com dialogar sobre aquells aspectes que darrerament han estat més polèmics o discutits entre la comunitat educativa de Catalunya. La conferència tindrà lloc a l'auditori Cardenal Jubany. L'acte és obert a tots els professors i estudiants de la Facultat.
COMENTARI DAVANT D’AQUESTS FETS QUE ES CONSIDEREN IMPORTANT DAVANT LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL NOSTRE PAÍS.
No ens hauríem d’estranyar al veure com s’evoquen els pensaments personals en moltes de les paraules escrites en aquestes dues notícies (més cròniques que notícies pel to i redacció), però és ben normal ja que quan un pren consciència del que està passant i veu que per molt que es mobilitzi no aconsegueix res, a curt termini en cara que sigui, la gent es crema.
Deixant la vaga de costat, m’he fixat en el darrer enllaç a l’Info estudiants número 7 (març), també afegit a dalt. Em dóna molt que pensar, ja que sento que el Conseller ve a explicar-nos només a nosaltres (els que estudiem a una universitat privada) el si en qüestió de la LEC, un document que en principi com a futurs mestres hauríem d’haver llegit i ja hauríem d’haver decidit si estem d’acord o en contra.
El fet que nosaltres cursem estudis a aquesta facultat no vol dir que el nostre perfil sigui de concertat, ja està bé que s’enrecordin de nosaltres, però no és més que res un interès ocult de fugir d’una universitat pública (on es pot pensar que al ser més progres són de perfil públic, VISCA ELS PREJUDICIS).
Personalment no és el si de la LEC el que ens hauria de preocupar, sinó la seva redacció ja que obre camí a confusions i possibles males interpretacions, portant sens dubte a males actuacions i a una privatització de la educació, per això, en el dia d’avui jo dic NO A LA LEC!
P.S i sentint-ho molt, malaurats els sords ja que són ells els que també pateixen ceguera. Que es preparin!
