Dia Internacional del Migrant

DIA INTERNACIONAL DEL MIGRANT

FESTA CIUTADANA AL MOLL DE LA FUSTA

Dia Internacional del Migrant

El 4 de desembre de 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el Dia Internacional del Migrant el 18 de desembre. Aquest fet pretenia commemorar l’aprovació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i de les seves famílies l’any 1990.

Festa Ciutadana

El diumenge 16 de desembre, al moll de la fusta, es va celebrar una festa pel Dia Internacional del Migrant. Era uns actes oberts a tothom i amb múltiples actuacions i actes.

Dins la festa participaren les diferents entitats del Consell Municipal d’Immigració i d’entitats d’acollida. Aquestes exposaven tot tipus d’informació dels seus centres, donant-nos a conèixer els diferents projectes i activitats que realitzaven i sobretot ens donaven a tastar la seva gastronomia.

En el moll es van realitzar moltes actuacions que s’anaven succeint en tot el recinte. Van haver-hi grans mostres de ball i danses populars, música dels diferents països que hi participaven, humor i acrobàcies. També es podia actuar a títol personal, on diferents persones, no representat un país, sinó a ells mateixos actuaven mostrant la seva destresa i habilitat, sobretot un grup de joves de famílies immigrades que van fer un repertori de ball modern.

No ens oblidem dels diferents tallers on tothom hi podia participar, des d’un d’elaboració de pa (ens mostraven que tots els pobles, amb les seves diferències els unia el fet del pa, tot i què cadascun s’elaborava de manera diferent i aconseguien diferents gustos, taller a càrrec de l’Associació Socio-Cultural Ibn Batuta) fins un joc d’aixecament de sacs, competició de recol·lecció, tallers d’olors del món àrab...

Hi havia també una carpa, no molt gran on s’engegaven debats de tot tipus, es visualitzaven curtmetratges i documentals, hi havia una secció de conta-contes de diferents països...


El que per mi va ser molt important i que també va ser molt emblemàtic pel meu avi (que m’havia acompanyat a la festa) va ser recordar als catalans que nosaltres també som fills d’immigrants, que la nostra feina ha estat lloc de pas i lloc de treball, que ha rebut diferents immigracions fent així que la nostra sang sigui rica i diversa. Per això i més hem de trencar els prejudicis vers les persones que venen de fora, per què temps enrere algun familiar o conegut pròxim també va ser nouvingut.


Parlant de la nova Llei

Benvolguts, vaig prometre que m’aniria informant sobre la nova llei d’Educació i així ho he fet. Ens trobem davant un acte pur i dur d’electoralisme.

D’electoraisme? Diran alguns estranyats al llegir-ho, i des del meu criteri sí. Ara explicaré...

La majoria del tema tractat i les conclusions aquí escrites venen d’una conversa dins el menjador amb el director de l’Escola Sadako (centre on estic ara de pràctiques), moltes gràcies per l’acolliment i la sinceritat.

La Conselleria d’Educació, amb el respectable conseller Ernest Maragall al davant, estan portant a terme un projecte, un projecte difícil que s’hauria de desenvolupar amb delicadesa i paciència, ja que d’ell en part depèn el nostre futur educatiu.

Què ens donen?, o millor dit, què ens imposaran? Ens donen una teoria bona, però que ens portarà cap a un estavellament inevitable, ja que qui ho porta a terme sembla què no coneix la realitat escolar actual.

Primer de tot, i suposo que amb el què diré ara vindran un allau de crítiques, vam començar a anar malament quan el mestre va ser proclamat funcionari, m’explico:

Molts dels què ara entrem en el món educatiu, i sense cap mena de dubte els qui porten molts anys lluitant dintre, hauran vist que molts mestres (si es què els podem anomenar així) van escollir aquesta carrera pel simple fet de tenir un treball de per vida i cobrar de l’Estat. Des del meu criteri, qui entra amb aquestes expectatives o amb aquestes idees, hauria de plegar. O aquells què tampoc saben que fer i diuen “m’agraden els nens, faré magisteri”, si aquesta és l’única raó s’ho haurien de mirar.

Ser mestre implica molt més que això. A un mestre clar que li han d’agradar els nens, però no pot ser l’única raó per cursar aquesta carrera. Darrera han d’haver-hi unes motivacions més elevades, unes ganes d’avançar, de veure què el futur roman dins els nostres fills, unes ganes de construir i de veure el perfil del nen, d’augmentar les seves capacitats al màxim , de motivar a què aprenguin, a fer-los créixer com a persones, com el nou model de societat què seran. Un sentiment de lluita continua per avançar, de trencar amb l’educació d’escola transmissiva, de taules petites individuals mirant cap a una pissarra; fugir de la idea què el mestre sempre té la raó i les veritats que diu són absolutes, pintar amb més colors el món, no només de dites blanques o negres. Trencar amb la suposició què educar a tots iguals significa entendre al nen com un calaix buit on jo hi fico coneixements, què els nens són com joguines que surten de la cinta transportadora d’una fàbrica...

Encara que a molts no els agradi, ho dic amb el cor a la mà, s’ha de saber fer una tria de mestres, no tots valem. Els mestres s’han d’anar formant al llarg de la seva vida, ampliant els seus coneixements i perfeccionant les seves idees, la nostra formació no acaba amb els tres anys de carrera (com molts creuen).

Tornant al discurs inicial.

Mantinc la següent idea (publicada en un article anterior): “”Marcant-me com a fidel defensor de l'escola pública, considero que al llarg dels darrers anys alguns centres escolars s'estan tornant grissosos, potser per una manca de llibertat o potser per un grau de dificultat pedagògica; a les nostres escoles els falta més colors pedagògics i metodològics.
Crec que molts centres (a excepció de molts col·legis innovadors, com per exemple el Martinet, escola Decroly...) es deixen emportar per la comoditat i els seus mestres cauen en un paper transmissor, paper que critiquem i critiquem. El poder triar, per part dels centres, als nous docents ho trobo una bona eina per crear més diversitat i desmarcant-nos així d'anar en una sola direcció, emprenent "nous" camins a recórrer (SEMPRE QUE LA LÍNIA QUE ES VULGUI SEGUIR, TRENQUI AMB L'ÚS ÚNIC DE FITXES - escola únicament transmissora).

Les escoles així busquen un tipus de mestre que encaixi bé en el seu ideari i metodologia (les escoles de corrents pedagògics i metodològics buscaran mestres models afins als seus trets; Però esperem que la llei no sigui una arma de doble fil, i les escoles de caire transmissiu utilitzin aquest apartat de la llei per allunyar als mestres innovadors, amants de la seva feina, de fer-les canviar).””

Si els centres escullen quin mestre volen, hauran col·legis on hi aniran tots aquells que no serveixen per aquesta professió, i pobrets els nens que els toqui per barriada anar allà. Els mestres hem d’estar en prova continua, se’ns ha d’avaluar, i les proves i inspeccions en un centre no només han de ser portar una sèrie de papers en regla, els mestres també hem de ser avaluats (pedagògica, metodològica i psicològicament), hem de millorar i mai parar de formar-nos, qui no estimi i es cregui la seva feina que plegui.

Un altre punt a tractar és la diversitat cultural als centres, ara què no se’m malinterpreti, és un exemple generalitzat, però hi ha diversitat en els col·legis de les bones barriades? No és per ofendre però els nens d’un col·legi privat, concertat en aquest tema no viuran la diversitat d’igual manera que cert col·legis del Raval.

Hi hauria d’haver les possibilitats què els nens puguin anar al col·legi que volguessin, no només destinar-los per barriades, a col·legis de pedagogies molt diferents i enriquidores cadascuna en el seu mètode. Això sí, educació gratuïta!!! La Generalitat hauria d’establir bussos a totes les escoles, què nens d’una barriada poguessin anar a una altre, què un nen de La Mina pogués anar a Sarrià... Trencant així amb molts guetos què es fan, per exemple perquè molts pares no tenen un poder monetari suficient per treure al seu fill del barri, barris què es formen per persones potser marginades per la seva procedència o classe social.

Per això demano al honorable Sr. Ernest Maragall, que deixi votar i dir als centres, que escolti la seva veu, i que no facin aquesta llei a corre-cuita, per por a què no es pugui aplicar en aquesta legislació per si hi ha un canvi de govern en les properes eleccions catalanes.

La gestió d’un fet tan important com aquest no hauria d’estar només en mans d’uns homes, hauria de ser un òrgan format per tot tipus de forces polítiques que busquessin una millora en el futur del nostre poble, a poder ser que l’únic partit d’on formessin part fos del Partit Educatiu, i així no haver de dependre mai d’un espai de quatre anys ni d’eleccions anticipades.

Amics, quants consellers d’Educació portem amb quatre anys? Pensem...


El nou Galileu

L'Educació durant la II República (guerra!!)

La guerra per salvar la cultura, ser cultes per ser lliures.

El 18 de juliol de 1936 començà la Guerra Civil Espanyola, encara que la República va voler continuar amb els avenços educatius, la tasca es va fer quasi impossible, doncs s’anava quedant sense medis. El col·legis no tancaven ni a les festes, tots sabien que passaria si la República perdia la guerra, les escoles i els mestres havien de continuar lluitant.

El Servei de Biblioteques del Front portà a les trinxeres la cultura, els soldats podien llegir i aprendre si no estaven combatent.

En el punt de mira

Amb la guerra, les escoles foren aprofitades pels sindicats perquè fossin més rentables al servei de la revolució i la guerra. A mesura que anaven caient les primeres bombes, s’anaven fixant objectius, i les víctimes van els centres escolars i la població civil.

Sota els bombardejos de l’aviació feixista van morir molts nens amb els seus mestres quan assistien a les classes. Es posà en pràctica el que després passaria a la Segona Guerra Mundial.

La població civil, si podia, fugia de les castigades ciutats, lluny de les bombes. Els mestres no volien impartir classes a prop del front, doncs el risc de deixar-se la pell era més gran.

Model autòcton català, el CENU

El CENU fou el símbol emblemàtic de l’època republicana i revolucionaria. Sota l’estendard de cap nen sense escola, cap escola sense mestre representà una revolució de l’ensenyament, suposà la potenciació d’una educació intel·lectual, motriu i sensorial totalitzadora mai potenciada com en aquell moment, aportant un model renovador molt avançat en connexió directa amb els ideals revolucionaris de la guerra, havent-hi desaparegut l’ensenyament confessional i estant controlat ja l’ensenyament privat. Les iniciatives anteriors i l’obra escolar de la República i de la Generalitat no havien suposat el trencament amb els models educatius previs durant l’etapa republicana anterior a la guerra.

S’aplicaren els valors de l’ensenyament laic, lliure i progressista, i van ser unificats i generalitzats en un nou sistema educatiu avançat al seu temps i aplicat a tot Catalunya.

Joan Puig Elias no només va ser el president del comitè executiu del CENU, sinó la veritable ànima d’aquesta institució.

El 1937, després dels Fets de Maig, el CENU va perdre força, doncs el seu major impuls (la CNT) havia quedat molt tocada.

La història no s’acaba aquí

Amb la derrota de la República, tornà el model tradicional d’educació, on s’ensenyaven als nens el Dios, Patria y Rey (aquest últim simbolitzava la fe cega cap al Cap d’Estat), i amb això el mètode va tornar a ser el de la letra con sangre entra.

Les noies també rebien una educació basada en els principis del Movimiento Nacional, però s’especialitzaven en les tasques domèstiques, la inculcació de la fe al fills i la fidelitat al marit. I així vam retrocedir tot just al començament.

Les llengües maternes no tenien ni veu ni vot a les escoles, com també van perdre el dret de parlar-se pel carrer.

L'Educació durant la II República (quan el sol es pon)

A les eleccions de 1933, on les dones van estrenar dret de vot, va guanyar la dreta, i un dels fronts que va patir amb major rigor la involució política de la República va ser tot allò que es relacionava amb l’educació. Va ser anar cap endarrere. Va començar el ball de ministres d’Instruccions, des d’aquell moment fins el final de la República, van haver-hi 16.

La política educativa d’aquest bienni és inequívocament la del boicot: boicot a la Reforma Universitària, al Pla de construccions escolars de Marcel·lí Domingo, a la coeducació, a la representació estudiantil als claustres: hi va haver projectes per liquidar el Pla professional de Magisteri, etc., etc. Tot plegat enmig del desastre burocràtic més complet i d’un canvi continu de ministres, directors generals (9 ministres d’Instrucció Pública en dos anys). L’eufòria dels primers temps i la identificació dels educadors amb la política de la República es converteixen en frustració i desànim. (Ramón Navarro, ex-conseller d’Aliança Republicana).

El 1936, l’esquerra tornà al poder (Front Popular) i amb ella s’intentà prosseguir amb les reformes del primer bienni, cosa que va ser impossible, no perquè no n’hi hagués iniciativa, sinó pel aixecament militar del general Franco. La continuïtat del model educatiu va quedar congelada amb la guerra, però Catalunya es va implicar amb força en aquesta tasca, i va crear el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), animant així a la societat catalana a construir una nova escola inspirada en els principis racionalistes de treball i de fraternitat humana.

Les Missions Pedagògiques i Colònies Escolars

Abans d’educar, la República es va veure obligada a donar de menjar als nens. Fins i tot a vestir-los. N’hi havia cantines i guarda-robes escolars i agafaven força les Colònies Escolars, que ja abans havia posat en marxa Bartolomé Cossió. Els nens viatjaven al mar o a la muntanya. Feien esport, es divertien. Però, sobretot, menjaven. Segons dades alguns en quinze dies guanyaven fins a quatre quilos de pes.

La idea de les Missions Pedagògiques també les va aportar Bartolomé Cossió. En camionetes de no molt bon aspecte arribaven a les aldees perdudes biblioteques itinerants, projeccions cinematogràfiques, teatre, museus ambulants. En aquelles Missions s’embarcaren grans poetes (com Federico García Lorca), afamats escriptors i mestres amb la seva corbata i maletí als quals la gent recollia en animals on les camionetes no hi podien arribar.

L'Educació durant la II República (el com)

Amb l’arribada de la República, el mestre tarragoní Marcel·lí Domingo va ser el nou ministre d’Instrucció Pública del Govern de l’Estat, va romandre només vuit mesos amb aquest càrrec. Va mostrar d’una manera reiterada la seva preocupació per l’educació i el sou dels mestres.

España no será una auténtica democracia mientras la inmensa mayoría de sus hijos, por falta de escuelas, se vea condenada a la perpetua ignorancia. La República no puede consentir que se prolongue por más tiempo el espectáculo que ofrece el pueblo español reclamando incesantemente la creación de aquellas escuelas que las propias leyes consideran necesarias y obligatorias. (Decret del Govern Provisional de la República, 9-6-1931).

Amb aquesta filosofia, es va elaborar un Pla de construccions escolars (amb Marcel·lí Domingo al davant) que pretenia construir 27.000 escoles. La veritat és que el ritme que es va imposar va ser galopant. En dos anys es van construir 7.000 escoles i es van dotar 14.000 places de mestres. A la vegada que s’anava construint, per no tenir infants en els carrers, i per així ajudar als ajuntaments, les mestresses oferien les seves cases per ensenyar; elaborant així una tasca molt important: no congelar el procés educatiu.

El sou miserable dels mestres va pujar fins a tres mil pessetas al mateix moment que se’ls hi organitzaven cursos de reciclatge didàctic. Rebien assessorament dels inspectors a les Setmanes Pedagògiques, per reforçar la seva formació. La carrera de Magisteri, elevada a la categoria universitària, va dignificar la figura del mestre. Als aspirants se’ls hi va exigir, des de llavors, tenir complert el batxillerat abans de matricular-se en les Escoles Normals, on rebien aprenentatge pedagògic i on n’hi havia un últim curs pràctic pagat. En aquest sentit es va disposar (21 de maig de 1931) que ningú pogués exercir com a professor d’una escola primària sense la titulació de mestre.

Es va fer del mestre la persona més culta, eren els intel·lectuals dels pobles i, amb tota la precarietat amb la qual vivien, van exercir d’una forma digna. Així es guanyaren el títol de Primers Ciutadans o, com es diria amb orgull, les llums de la República.

Dos anys d’una dinàmica frenètica van generar entusiasme popular i van posar al capdavant de totes les millores generades uns altres valors importants en la construcció d’una nova consciència ciutadana. El Bienni Transformador o Negre va aconseguir catalitzar la majoria d’aspiracions dels diferents sectors socials a l’hora de repensar l’Estat i la seva formulació política.

Eric Luna

L'Educació durant la II República (les idees)

La tasca més important i de més abast de la II República fou, sens dubte, voler transformar la societat espanyola mitjançant l’educació integral, per fer-ho havia de dignificar el magisteri i l’escola pública. Doncs la implantació i consolidació d’un Estat i d’una societat democràtica exigeix abans de tot un poble alfabetitzat (el 1930 el 45% de la població era analfabeta, per damunt dels deu anys d’edat, el 24% dels homes i el 40% de les dones no sabien llegir ni escriure; milers de nens no tenien escola, a l’Estat faltaven unes 27.000 escoles).

El Govern Provisional de la República posa en primer pla les seves preocupacions pels problemes que fan referència a l’educació del poble. La República vol, fonamentalment, transformar la realitat espanyola fins aconseguir que Espanya sigui una autèntica democràcia. (Gaceta de Madrid, 9-VI-1931).

La Constitució de 1931

Perquè tot això fos possible, era necessari introduir canvis importants des de l’esfera política que comptessin amb el suport i consens social més amplis possible. Requeria un nou marc jurídic que facilités l’acció pública en el terreny educatiu.

TÍTOL III – CAPÍTOL II

Artículo 48.- El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación.

La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.


La religió sempre havia anat molt lligada al sistema educatiu, però amb la arribada de la República i amb la implantació de la seva Constitució les coses canviarien. L’article tercer de la Carta Magna de 1931 establia que l’Estat Espanyol no té religió oficial.

La lluita entre Església i Estat en el camp escolar va ser ferotge. Una circular del 12 de gener de 1931 va fer treure els crucifixos de les classes. El març de 1932, se suprimia la religió a les escoles. El juny de 1933, la Llei de congregacions i associacions religioses establia que no es podien dedicar a l’exercici de l’ensenyament.


Artículo 49.- La expedición de títulos académicos y profesionales corresponde exclusivamente al Estado, que establecerá las pruebas y requisitos necesarios para obtenerlos aun en los casos en que los certificados de estudios procedan de centros de enseñanza de las regiones autónomas. Una ley de Instrucción Pública determinará la edad escolar para cada grado, la duración de los períodos de escolaridad, el contenido de los planes pedagógicos y las condiciones en que se podrá autorizar la enseñanza en los establecimientos privados.


La República portà també amb ella la dignificació de la dona, l’establiment d’igualtat entre sexes. La manera més significativa de veure-ho va ser que es va permetre votar per primer cop a la dona en unes eleccions a l’Estat Espanyol. Un altre canvi que comportaria seria la igualtat alhora de rebre coneixements, que s’eduquessin, d’igual manera enriquidora a nens i nenes, sense fer separacions (abans destinaven l’educació de les dones a les feines domèstiques, a ser bona mare i obeir al seu marit). No totes les escoles aplicaren aquest decret d’igual manera.


Artículo 50.- Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas respectivas, de acuerdo con las facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los Centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas. El Estado podrá mantener o crear en ellas instituciones docentes de todos los grados en el idioma oficial de la República. El Estado ejercerá la suprema inspección en todo el territorio nacional para asegurar el cumplimiento de las disposiciones contenidas en este Artículo y en los dos anteriores. El Estado atenderá a la expansión cultural de España estableciendo delegaciones y centros de estudio y enseñanza en el extranjero y preferentemente en los países hispanoamericanos.


Un altre cosa inèdita va ser que es permetés l’educació en la llengua materna; respectar la llengua materna sigui quina sigui, és respectar l’ànima del deixeble i afavorir l’acció del mestre
permetent-li que es compleixi amb tota plenitud. (Govern provisional de l’Estat).

Eric Luna

Premi blocs solidaris

Des del fascinant bloc de José Martín, Totum Revolutum, he estat nomenat com a Bloc Solidari. La veritat és que no m'ho esperava, i menys havent començat fa poc.

El Premi Bloc: Què és això? De fet és una “meme” o cadena en la qual es van escollint els blocs que són més solidaris. Blocaires que comparteixen les seves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir.

Com tota cadena, aquesta també té les seves normes. Cal nominar altres set blocs solidaris i enviar un missatge als seus autors/es. Aquests han d’enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triïn, fer un post i posar la imatge del Bloc solidari. (informació extreta del Bloc Racó TIC).

Potser ara trencaré algunes normes. De fet, de moment no nomenaré per nomenar, i per això no diré avui mateix els set blocs escollits. Aniré nomenant de mica en mica, i aniré redactant aquest escrit a mesura que vagi nomenant.
En veritat no sé si es pot tornar a nomenar a ja un nomenat, però així ho faig, perquè veritablement s'ho mereix.

Enhorabona!! Continueu així d'oberts i així de lliures!!

Eric Luna



La futura llei d'Educació (les novetats de la nova legislació)

LES NOVETATS DE LA NOVA LEGISLACIÓ
  1. El cos públic de docents tindrà perfils més flexibles, d'acord amb les necessitats de la població escolar.
  2. Un nou estatut de la funció pública docent regularà els aspectes generals de la professió.
  3. Les direccions dels centres es professionalitzaran i tindran condicions de treball
  4. específiques i més estabilitat per formar un equip durador.
  5. Els centres tindran més autonomia per fixar els perfils professionals que necessiten i administrar els seus pressuposts.
  6. Un institut d'avaluació i d'ordenació curricular avaluarà, juntament amb la inspecció, a mestres, centres i alumnes.
Informació extreta de la notícia Los docentes i los centros escolares serán sometidos a evaluaciones de Mercè Beltran, publicada el dissabte 17 de novembre a la Vanguardia.

Dono gràcies a la col·laboració de Teresa Alfaro, companya meva d'estudis, per la seva implicació en el funcionament d'aquest bloc. Aquesta notícia portarà nous comentaris en un futur pròxim dins d'aquest espai, de moment faig una pinzellada d'una de les informacions que ens aporta.

He numerat les diferents novetats per si en els comentaris voleu fer un esment específic. I perdoneu pel tema de comentaris, molts ja m'heu dit que sense bloc no podeu comentar, avui he pogut canviar aquesta opció, i tots els que no en tinguin poden comentar clicant com anònim.



La meva opinió.

Basant-me de moment en aquests aspectes (encara m'he d'informar molt més), crec que probablement la futura llei és un pas endavant en tant a la diversitat escolar.
Marcant-me com a fidel defensor de l'escola pública, considero que al llarg dels darrers anys alguns centres escolars s'estan tornant grissosos, potser per una manca de llibertat o potser per un grau de dificultat pedagògica; a les nostres escoles els falta més colors pedagògics i metodològics.
Crec que molts centres (a excepció de molts col·legis innovadors, com per exemple el Martinet, escola Decroly...) es deixen emportar per la comoditat i els seus mestres cauen en un paper transmissor, paper que critiquem i critiquem. El poder triar, per part dels centres, als nous docents ho trobo una bona eina per crear més diversitat i desmarcant-nos així d'anar en una sola direcció, emprenent "nous" camins a recórrer (SEMPRE QUE LA LÍNIA QUE ES VULGUI SEGUIR, TRENQUI AMB L'ÚS ÚNIC DE FITXES - escola únicament transmissora).
Les escoles així busquen un tipus de mestre que encaixi bé en el seu ideari i metodologia (les escoles de corrents pedagògics i metodològics buscaran mestres models afins als seus trets; Però esperem que la llei no sigui una arma de doble fil, i les escoles de caire transmissiu utilitzin aquest apartat de la llei per allunyar als mestres innovadors, amants de la seva feina, de fer-les canviar).

Una abraçada


PS NOVA ENQUESTA!!!

El Cant Coral a les Escoles

EL REPERTORI

El cant, fa que els nens gaudeixin de la música per davant de la tecnicitat que aquesta pugui tenir. Amb un repertori adequat aconseguim crear motivació i interès a l’alumne; hem també d’anar afegint cançons que vagin elevant la dificultat, de manera que l’alumnat perfecciona les seves tècniques i alhora amplia els seus coneixements culturals.

Cada escola té el paper de crear un repertori digne i bo pels seus nens, fent que aquests s’integrin en l’àmbit sociocultural que els rodeja. Aquest repertori ha d’estar format per cançons i cants del mateix poble o comarca de l’escola, i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible. Cal recordar que gran majoria de cançons tradicionals centreuropees ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, gràcies al recull i adaptació de grans músics pedagogs fa molts anys.

El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent (com ja he comentat abans) tenint en compte l’edat dels nens. L’educació vocal ha de ser progressiva; és a dir que els més petits han d’aprendre a cantar en una tessitura reduïda (una quarta, aproximadament), per tal que puguin ampliar-la a mesura que vagin creixent.

Amb aquesta evolució progressiva s’aconseguirà un bon desenvolupament de la veu dels nens i les nenes.

La dificultat també ha de ser progressiva, des del punt de vista d’afinació, ritme, tempo i dinàmica. S’ha de començar amb cant monofònics senzills vers cant polifònics (cànons a dues veus...).

El cançoner no pot ser tancat, és a dir, no pot haver cap institució que marqui quines són les úniques cançons que s’han de cantar. El cançoner té la possibilitat de ser un ventall molt obert. Què pot ser guiat pels següents aspectes:

Aspectes metodològics generals referits a la cançó.
15 cançons per al cicle d’educació infantil.
6 nadales per al cicle d’educació infantil.
10 cançons per cicle d’educació primària.
4 nadales per cicle.
Propostes didàctiques (una per cicle).
7 himnes i cants, entre els quals cal destacar l’Himne de Catalunya, Els Segadors, que formarà part dels repertori de totes les escoles.
Cançons en altres llengües, especialment dels països d’on provenen els nouvinguts al nostre sistema educatiu.

ASPECTES QUÈ ES PODEN TREBALLAR A PARTIR DE LA CANÇÓ

REFERENTS AL TEXT
Un dels objectius importants en el moment d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de la llengua. Les cançons populars i tradicionals són un recurs adient per treballar el llenguatge, tant pel que fa a l’adquisició de lèxic com d’estructures (desenvolupa memorització, fluïdesa verbal...).

REFERENTS A LA CREATIVITAT
La cançó com a joc de llenguatge.
El cant espontani.
Animació de festes populars celebrades a l’escola.
Escenificació.
Reconstrucció d’un marc històric, llegendari, geogràfic...
Il·lustració.
Audició de cançons (diferents tipus d’enregistraments, TV...).


REFERENTS A LA MÚSICA
· Ritme: pulsació, tempo, ritme...
· Melodia: línia melòdica, àmbit...
· Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics...
· Interpretació: Expressió, tècnica vocal, gest de direcció...


ABANS D’ENSENYAR UNA CANÇÓ

El mestre ha de:
Contextualitzar la cançó.
Explicar l’argument o trama si és una rondalla.
Explicació de vocabulari i pronunciació correcte d’aquest.
Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).
Preparació per poder ensenyar-la de memòria.
Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions).
Criteris interpretatius (respiració...).

COM ENSENYAR UNA CANÇÓ

L’alumne ha d’assolir uns hàbits de treball mínims:
Postura corporal adequada.
Ambient de silenci.
Respecte.
Voluntat de fer-ho bé tots junts.
Crear un ambient motivant que il·lusioni als nens a aprendre la cançó.
El procés que generalment es seguirà per fer l’aprenentatge de les cançons es basarà, sobretot, en el procés d’imitació i de repetició de petits fragments musicals fins completar la cançó sencera.
Encara que els infants aprenguin les cançons de memòria, seria bo que els nens disposessin d’una partitura i així poder tenir el repertori de cançons treballades i perquè els pares puguin fer un seguiment.

INTERPRETACIÓ

El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i interpretar-les amb gust i sentiment. La motivació té un paper molt important.
El cant coral cohesiona el grup en una única expressió on tots tenen el mateix grau de responsabilitat i protagonisme. Exigeix bona disciplina i predisposició d’integració per part de l’infant.
Requereix l’atenció cap el director/a i la seva direcció. S’ha de tenir cura també les pauses de respiració i les variacions dinàmiques.
S’ha de vetllar per les tessitures de la cançó i no forçar el registre vocal dels nens.És motivant oferir el resultat del treball i esforç dels infants en actuacions davant el públic, així s’experimenta la faceta fonamental de la música com a eina comunicativa.


En l'apartat de comentaris d'aquest treball, he escrit un petit resum i un perquè del seu redactat. Jo us demano que em doneu resposta a aquesta pregunta:
QUIN PAPER HA DE JUGAR LA MÚSICA A LES ESCOLES???

La repressió mai ens tallarà les ales - manifestació amb fets tràgics

Efe i la majoria de mitjans s'inventen els motius de la manifestació d'ahir

Efe i la majoria de mitjans s'inventen els motius de la manifestació d'ahir a Barcelona

La marxa pel dret a la manifestació convocada ahir a Barcelona per una desena d'entitats antirepressives de diferents àmbits de col·lectius socials alternatius de Catalunya fou manipulada per incompetència, ignorància o mala fe d'alguns mitjans de comunicació. Des de Liberinfo hem fet un seguiment de diaris, ràdios i televisions.

Els centenars de manifestants que varen recórrer el carrer Pelai fins a Canaletes, les 200 persones que van baixar les Rambles fins al carrer Ferran i la trentena que van aconseguir arribar fins a la plaça de Sant Jaume, denunciaven les polítiques del Departament d'Interior i la vulneració del dret a manifestació que executen els mossos de manera sistemàtica en contra dels moviments socials, siguin del caire que siguin (okupes, ecologistes, anarquistes, independentistes, sindicalistes, veïnals). Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja han reconegut aquesta vulneració del dret a manifestar-se amb dues sentències condemnatòries contra el Departament d'Interior. A la marxa hi van assistir una vintena de periodistes, a tots ells i elles se'ls hi va explicar les raons de la protesta, però en pràcticament cap de les cròniques o articles hi apareixen les raons reals de la protesta. La simplificació o manipulació ha estat d'escàndol. La majoria titulen amb i
nformacions referents a una marxa contra la monarquia i en defensa de la crema de fotografies del rei.

El primer mitjà en informar en aquesta línia va ser l'agència EFE i la resta es va limitar a copiar o reproduir el teletip sense contrastar res, o fins i tot contradient el que els seus propis periodistes retransmetien des del lloc dels fets. En les seves edicions d'avui El Periódico, La Vanguardia i El Punt han difós informacions tergiversades, manipulades o fins i tot falses de la manifestació. Només les cròniques en directe, sense passar per cap edició des de les redaccions van explicar ahir el que realment passava. En el cas de TV3, la crònica feta en directe des de Les Rambles fou impecable informativament parlant, les informacions editades posteriorment reproduïen les manipulacions del teletip d'EFE. La Com Ràdio també va donar veu en directe a les raons reals de la protesta.

Informació extreta de elsud.org



Veritablement és una autèntica llàstima la falsedat i corrupció dels mitjans de comunicació. Diuen que vivim en democràcia i en llibertat d'expressió, però continuem veient la censura i mentides, tant per ràdio, televisió, etc. Com mitjans lliures que es suposen que són, haurien de dir les coses de manera clara i concisa, però sobretot mostrar-nos la veritat, no el que a ells els interessa. Dir que la manifestació d'ahir era de joves ultra radicals d'esquerra en contra de la monarquia ven molt més que no pas explicar que era una marxa en contra de les polítiques del Departament d'Interior contra el dret a manifestar-se de diferents col·lectius i entitats socials.

On arribarem? ja a diferents cadenes televisives parlen d'ambients guerra civilistes, però ens hem de preguntar qui ens està enfrontant? La ignorància genera violència, i aquest és el producte que ara ens venen.

Podem veure un petit vídeo a Internet sobre la manifestació i el cercle policial a e-notícies.

Salut germans!

El racisme explicat a la meva filla (fragment). Tahar Ben Jelloun

--Digues, pare, què és el racisme?
--El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s'ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n'adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot menyspreant-les.
--Quan dius "comú", vols dir "normal"?
--No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l'home té tendència a desconfiar d'algú diferent d'ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l'ésser humà. És universal. I li passa a tothom.
--Si li passa a tothom, jo podria ser racista!
--D'entrada, la naturalesa espontània dels nens no és racista. Un nen no neix racista. Si els pares o els qui té més a la vora no li han ficat al cap idees racistes, no hi ha cap motiu pel qual ho hagi de ser. Si, per exemple, et fan creure que els qui tenen la pell blanca són superiors als qui la tenen negra, si prens seriosament aquesta afirmació, aleshores podràs tenir un comportament racista amb els negres.
--Què vol dir ser "superior"?
--Vol dir, per exemple, creure que pel fet de tenir la pell blanca algú és més intel.ligent que els qui la tenen d'un altre color, sigui negra o groga.
--Creus que em podria tornar racista?
--En el futur, tot és possible. Tot depèn de l'educació que rebis. Més val saber-ho i impedir-ho, és a dir, acceptar la idea que qualsevol nen o adult pot, un dia, tenir un comportament i un sentiment de rebuig amb algú que no li ha fet res però que simplement és diferent. Això passa sovint. Cadascú de nosaltres pot tenir, un dia, un mal gest, un mal sentiment. Ens irrita una persona que no ens és familiar, pensem que som millors que ella, tenim un sentiment de superioritat o d'inferioritat amb ella, la rebutgem no la volem com a veïna, i encara menys com a amiga, simplement perquè es tracta d'algú diferent.
[...]




Aquest és un llibre que recomano a tothom, és el diàleg entre un pare i una filla, on el pare li intenta explicar el racisme i les seves conseqüències... el nen neix sense prejudicis, és el seu entorn qui els determina.

Presentació

Benvolguts,
el meu nom és Eric Luna, i sóc estudiant de Magisteri Educació Primària. El blog que aquí començo no és més que l'intent de deixar constància escrita sobre els meus pensaments i la meva ideologia; al igual que obrir, amb respecte, debats i discussions amb altres persones sobre qualsevol tema d'actualitat, amb molt de gust m'agradarà conèixer altres plantejaments i posicions.

Eric Luna

PS Demano que qualsevol tema tractat es participi amb respecte i sobretot sense atemptar contra l'altre persona. Primerament hem de ser respectuosos, democràtics i lliures, ja que són principis essencials del model de societat que hem de construir. I construir no només a les escoles; trenquem amb la idea que només educa el mestre, eduquem tots.