tag:blogger.com,1999:blog-44726486113248686512024-03-13T21:30:13.209-07:00El nou GalileuQUI JUGA I RENUNCIA SEMPRE TÉ PERDUT EL JOCEric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-73404296581954991652009-03-30T00:35:00.000-07:002009-03-30T00:40:49.040-07:00LA LEC, CONFERÈNCIA DEL CONSELLER A BLANQUERNA<div align="justify"><strong>4-3-2009<br />Delegats sindicals demanen la dimissió d'Ernest Maragall<br /></strong><em>Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, per demanar la dimissió del conseller d'Educació.</em> </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br />Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, per demanar la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i van fer arribar al president Montilla una carta amb aquesta petició.<br />Amb la concentració, convocada per USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT, els sindicats van voler escalfar l'ambient de cara a la convocatòria de vaga del 19 de març, la tercera en poc més d'un any. </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br />Un dels principals arguments de la convocatòria, que s'ha afegit a l'oposició al projecte de llei d'educació que es tramita al Parlament és el decret que preveu un augment voluntari i remunerat de les hores lectives del professorat.<br />Segons un sondeig de CCOO, en què fins ahir havien participat 12.000 docents, un 86% del col•lectiu és favorable a l'aturada. La xifra contrasta amb les poc més de 5.000 respostes que va obtenir l'enquesta que el sindicat va realitzar amb la UGT per a la vaga de novembre. Després del sondeig, les dues forces sindicals van decidir no sumar-se a la convocatòria. </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br /><a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/delegats-sindicals-demanen-dimissio-dernest-maragall">http://www.kaosenlared.net/noticia/delegats-sindicals-demanen-dimissio-dernest-maragall</a> </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br /><strong>19-3-2009<br />Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit<br /></strong><em>Más del 80 % de los maestros y maestras, profesores y profesoras han participado en la Huelga de catalana en defensa del la enseñanza publica y para pedir la dimisión del Conseller d'Educació.<br />Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit </em></div><em><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br /></div><p align="justify"></em><strong>Un èxit rotund: “després direu que només érem deu”</strong><br />Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col•laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.<br /><br /><strong>Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu</strong><br />El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada-- que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.<br /><br /><strong>“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”<br /></strong>A la manifestació, que també ha comptat amb la presència de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”... juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.<br />Durant la manifestació també s'ha difós una crida a participar en la manifestació de dissabte 28 de març (17 hores, Plaça Universitat) convocada per la campanya unitaria "Que la crisi la paguin els rics".<br /><br /><strong>Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”<br /></strong>Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central --els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”...<br /><br /><strong>I ara què?<br /></strong>La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions...), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)... D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic --amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col•lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.<br /><br /><em>Crònica: Teo Navarro</em><br /></p><div align="justify"><br /><strong>El joc brut de CCOO i la doble moral "sindicalista"</strong><br />A l’arribada al carrer Via Laietana un grup de manifestants amb banderes de Comissions Obreres rebia a la manifestació que havia sortit de Plaça Universitat amb pancartes de recolzament a la escola concertada: Concertada Si, Subcontractada No. Finalment aquests manifestants s’han sumat a la gran manifestació a favor de l’educació pública i de qualitat.<br />Podem veure, una vegada mes, com el sindicat CCOO segueix el joc al poder amb una doble moral. Per una part, essent un sindicat minoritari dins l’educació, visualment amb les seves banderes pagades pels mateixos treballadors mostraven un superioritat, per altra banda recolzen la lògica privada dins de la educació donant suport a l’escola concertada, la qual es la base de la LEC: normes privades per a l’escola subvencionada i pública.<br />Actualment, amb la crisi hem pogut veure com aquest sindicat, entre d’altres, s’ha venut a la patronal i al poder polític i econòmic, però a mes en aquest cas ha jugat un paper distorsionador a favor de l’ensenyament privat i concertat vinculat estretament amb la lògica de la LEC.<br /><br /><em>Col•laboració: Núria Rodríguez</em> </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br /><a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/desenes-milers-manifestants-marxen-barcelona-contra-lec-i-politica-edu">http://www.kaosenlared.net/noticia/desenes-milers-manifestants-marxen-barcelona-contra-lec-i-politica-edu</a> </div><p align="justify"><br /></p><div align="justify"><br /><br /><strong>Conferència sobre la Llei Catalana d'Educació a càrrec del Conseller d'Educació Sr. Ernest Maragall</strong><br /><br />El dijous 30 d'abril a les 12h el conseller d'educació Ernest Maragall impartirà una conferència sobre la Llei Catalana d'Educació. L'objectiu de la trobada és aprofundir sobre alguns dels aspectes més rellevants que aporta la proposta de la Llei d'Educació de Catalunya així com dialogar sobre aquells aspectes que darrerament han estat més polèmics o discutits entre la comunitat educativa de Catalunya. La conferència tindrà lloc a l'auditori Cardenal Jubany. L'acte és obert a tots els professors i estudiants de la Facultat. </div><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318882279936714434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMEhUXdHwWzCdSBldUBRnkR7SMrPug9QdKAJMZGSAbwKWwcM0vdM-agocrg_Abfk2bQk8sJ4vurzYcMTfOhBbYV4Q-88jCxKBvHnws4fdZrxEIbcd5EXR3t5J8PWl3Uyc7bZDuMwkXkUA/s400/12300_0_Copy_of_P3190140.jpg" border="0" /><br /><br /><strong>COMENTARI DAVANT D’AQUESTS FETS QUE ES CONSIDEREN IMPORTANT DAVANT LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL NOSTRE PAÍS. </strong><strong><br /><div align="justify"><br /></strong></div>El que s’ha pogut llegir en aquestes pàgines són dues notícies destacades d’una pàgina web periodística no burocratitzada ni influenciada per cap partit polític en concret. En aquestes files podem veure l’evolució de la vaga, i tot el que portà a terme aquesta. Des de la vista de la crema de molts mestres, fins a la doble moral d’alguns i el doble joc polític, a l’aprofitament d’un moviment en contra d’un sistema establert per afegir-hi més pancartes poc relacionades amb el lema inicial.<br /><div align="justify"><br />No ens hauríem d’estranyar al veure com s’evoquen els pensaments personals en moltes de les paraules escrites en aquestes dues notícies (més cròniques que notícies pel to i redacció), però és ben normal ja que quan un pren consciència del que està passant i veu que per molt que es mobilitzi no aconsegueix res, a curt termini en cara que sigui, la gent es crema. </div><br /><div align="justify"><br />Deixant la vaga de costat, m’he fixat en el darrer enllaç a l’Info estudiants número 7 (març), també afegit a dalt. Em dóna molt que pensar, ja que sento que el Conseller ve a explicar-nos només a nosaltres (els que estudiem a una universitat privada) el si en qüestió de la LEC, un document que en principi com a futurs mestres hauríem d’haver llegit i ja hauríem d’haver decidit si estem d’acord o en contra. </div><br /><div align="justify"><br />El fet que nosaltres cursem estudis a aquesta facultat no vol dir que el nostre perfil sigui de concertat, ja està bé que s’enrecordin de nosaltres, però no és més que res un interès ocult de fugir d’una universitat pública (on es pot pensar que al ser més progres són de perfil públic, VISCA ELS PREJUDICIS). </div><br /><div align="justify"><br />Personalment no és el si de la LEC el que ens hauria de preocupar, sinó la seva redacció ja que obre camí a confusions i possibles males interpretacions, portant sens dubte a males actuacions i a una privatització de la educació, per això, en el dia d’avui jo dic NO A LA LEC!<br />P.S i sentint-ho molt, malaurats els sords ja que són ells els que també pateixen ceguera. Que es preparin! </div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-58585766961568068842008-10-30T12:38:00.000-07:002008-10-30T12:52:43.201-07:00Basta così!Els estudiants i els docents es manifesten en contra de la nova llei d'Educació d'Itàlia<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nbHByq0hYUY&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/nbHByq0hYUY&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Il Cavalieri des de la Xina, ordena que es prenguin mesures de seguretat en contra de la llibertat d'expressió dels estudiants i dels docents italians, se'ls pot arribar a comparar com atacs a la seguretat nazionale<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zOjyVoK9OJ4&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/zOjyVoK9OJ4&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Els adeptes de Berlusconi, la encara viva marea feixista ataca als joves universitaris, visca la llibertat d'expressió!<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QnRjNdwtb3Q&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/QnRjNdwtb3Q&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />A continuació deixo la cançó del grup ska-p que en el seu moment ja va reivindicar-se per un acte de crueltat a Itàlia, i encara que passin els anys hem de recordar-ho.<br />Per Carlo Giuliani sempre!!<br /><br />Solamente Per Pensare<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Ko9pzMNsfd8&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Ko9pzMNsfd8&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />Arriva l'auto ufficiale,<br />la sua bandiera nazionale<br />misure di sicurezza,<br />polizia nazionale!<br /><br />dall'altra parte l'azione,<br />c'è una manifestazione<br />sono antiglobalizzazione!<br />Ogni giorno siamo di più!<br />Ogni giorno siamo di più!<br /><br />Basta così!<br />C'è da ammazzare la bestia<br />disperati<br />dalla tua indifferenza<br />il potere<br />corrompe la coscienza,<br />unisciti!<br />C'è ancora RESISTENZA!<br /><br />Il limite si oltrepassò<br />l'agitazione dilagò,<br />usa un sistema radicale<br />proteggendo il criminale!<br /><br />Quanto costa questo gioco!?!<br />La polizia ha fatto fuoco!<br />Carlo Giuliano pagò<br />la sporca tirannia<br />di uno stato di polizia!<br /><br />Basta così!<br />C'è da ammazzare la bestia<br />disperati<br />dalla tua indifferenza<br />il potere<br />corrompe la coscienza,<br />unisciti!<br />C'è ancora RESISTENZA!RESISTENZA!<br /><br />Basta così!<br />C'è da ammazzare la bestia<br />disperati<br />dalla tua indifferenza<br />il potere<br />corrompe la coscienza,<br />unisciti!<br />C'è ancora RESISTENZA!RESISTENZA!<br /><br />Eh oh! Non tacere!<br />Eh oh!Non far tacere!<br />Eh oh! Non tacere!<br />Eh oh!Non far tacere!<br />Eh oh! Non tacere!<br />Eh oh!Non far tacere!Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-20133678115316343052008-10-30T10:15:00.000-07:002008-10-30T10:48:48.604-07:00C'è ancora RESISTENZA!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.nodo50.org/cofradiamarineravk/prensa/logos/logo-voz_de_galicia.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 271px; height: 60px;" src="http://www.nodo50.org/cofradiamarineravk/prensa/logos/logo-voz_de_galicia.gif" alt="" border="0" /></a><em class="titulillo"></em><span style="font-weight: bold;">Incidentes na protesta contre o novo decreto que regula a educación </span> <p style="font-style: italic;" class="entradilla">Miles de estudantes reaccionan contra unha lei que supón a volta ao colexio do mestre único, a nota de conduta e ao recorte do orzamento e persoal no ensino público.</p> <dl class="localizador"><dt class="no">Autor:Efe</dt><script language="javascript">var d = new Date(1225234800000);</script><dt class="no">Data de publicación: 29/10/2008 </dt></dl><div style="text-align: justify;">Miles de estudantes que agardaban ante o Palacio Madama (Senado) en Roma recibiron a noticia da aprobación do decreto-lei impulsado pola ministra de Educación, Mariaestella Gelmini, cun <strong>balbordo unánime: «¡Pallasos, pallasos, lerchos, lerchos!»</strong>.<br /><br />O Senado deu vía libre á volta ao colexio do mestre único, á nota de conduta e ao recorte do orzamento e o persoal no ensino público, entre outras medidas. O Corso Rinascimento, onde se erixe o Palacio Madama, e arredores estaba abarrotado por novo estudantes estritamente vixiados polos Carabinieri que, desde fai días, controlan a zona e cortan as rúas ante calquera concentración.<br /><br />Os Carabinieri, moi ben pertrechados con cascos, escudos e porras, ofrecían hoxe unha imaxe de firmeza e de disposición á carga moi afastada á brindada polo neo-realismo italiano. A multitude era tal que, en poucos minutos, desembocou na paralela e barroca Piazza Navona, onde comezaron os cánticos, os saltos con lemas de protestas, as entradas en bicicleta de estudantes dunha Facultade ou a aparición dos universitarios de Medicamento da Sapienza, ataviados con batas brancas.<br /><br />Banderas , pancartas, panos, brazos no alto e o tronar dos altofalantes rodeaban as tres fontes da Piazza.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blogs.21rs.es/lamet/files/2008/07/berlusconi.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 270px; height: 370px;" src="http://blogs.21rs.es/lamet/files/2008/07/berlusconi.jpg" alt="" border="0" /></a>«Investigación privada=investigación pilotada»; «tamén Gandhi manifestouse connosco»; «queremos unha reforma, non unha deformación» ou «non á lei 133», eran algúns lemas estampados en camisetas, en pancartas ou ata nalgúns rostros dos máis jovencitos, que tarareaban a Marsella con letras inflamadas.<br /><br />Roberto Quaranti, de 20 anos, da Universidade de Biotecnoloxía, resumiu a razón da manifestación: «Protestamos contra o recorte económico na Universidade pois afecta á investigación», pois a lei prevé un recorte de 1.500 millóns de euros en cinco anos. «E, se a investigación destrúese» -agregou o mozo- «non serei eu só o único prexudicado, senón toda Italia».<br /><br />«Protestamos contra a transformación da Universidade pública en privada porque vulnera o dereito ao estudo», concluíu. Habíaos máis impulsivos «Imos á folga xeral. Ocuparemos as escolas, as universidades. Física, Química, Letras, Ciencias Políticas e Enxeñería da Sapienza xa están tomadas», dixo un espontáneo.<br /><br />Outros eran máis inxenuos: «Estamos esperando a que veña algún do Senado para que nos dea explicacións». Federica Giangaspazo, de 21 anos, de Medicamento, foi ao gran. «A crise económica que vive Italia non se resolve recortando nun sector tan importante como a Universidade porque a propia crise agravarase».<br /><br />Criticou tamén a medida aprobada pola que só o 20 por cento dos postos vacantes por xubilación serán substituídos por profesores. «Isto significa que os mozos non temos ningunha posibilidade de entrar no mundo universitario porque a media de idade dos profesores é de 50 anos», dixo.<br />Os recortes nos orzamentos significa para os estudantes, que a Universidade Pública pase a ser privada e convértase nun inalcanzable super-Liceo».<br /><br />A manifestación proseguía en ton festivo e tranquilo ata que se encapotó o ceo e nun dos seus lados da Piazza, preto da fonte de Neptuno, comezou un voar de cadeiras, de botellas e un correr de mozas que obrigou a actuar aos anti-disturbios.<br /><br />Tratábase dun<strong> grupo de estudantes de ultradereita encapuchados e armados con bates pintados coas cores da bandeira </strong><strong>italiana</strong> que a emprendeu, non se sabe ben por que, contra outros manifestantes.<br /><br />A aparición dos policías cos cascos azuis aplacou aos violentos e despexou a Piazza que foi aos poucos abandonada polos estudantes a medida que se achegaba a hora para comer. Mañá será o gran día, a folga xeral contra a lei Gelmini, que contará con profesores e alumnos, ademais dunha manifestación nacional que se celebrará en Roma, a pesar de que a lei xa foi aprobada.<br /><br />E a pesar, sobre todo, de que o primeiro ministro de Italia, Silvio Berlusconi, adopta unha actitude de total indiferenza, como demostrou onte cando lle preguntaron os xornalistas se cría que viña un outono quente e el contestou: «Son indiferente ás temperaturas».<br /><br /><h1><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://cyberwarriorblog.files.wordpress.com/2008/05/578px-el_pais_logo_2007_svg.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 226px; height: 49px;" src="http://cyberwarriorblog.files.wordpress.com/2008/05/578px-el_pais_logo_2007_svg.png" alt="" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">Los estudiantes intensifican el pulso a Be</span><span style="font-size:100%;">rlusconi por la Ley de Educación</span></h1> <h3 style="font-weight: normal; font-style: italic;"><span style="font-size:100%;">El Senado italiano desoye las protestas en todo el país y aprueba la norma </span></h3><strong>MIGUEL MORA</strong> <em>- Roma - </em>30/10/2008 <br /><br />El Senado italiano convirtió ayer en ley el decreto que recortará 7.800 millones de euros y más de 130.000 puestos de trabajo en tres años a la e ducación pública. El Gobierno del Pueblo de la Libertad, dirigido por Silvio Berlusconi, impuso la fuerza de los números (162 votos a favor, 134 en contra y tres abstenciones), mientras en las puertas del palacio Madama miles de estudiantes protestaban contra la ministra de Educación, Maria Stella Gelmini, y exigían un referéndum para derogar la ley. Walter Veltroni, líder de la oposición, confirmó que el Partido De mócrata promoverá la consulta "ciudad por ciudad".<br /><p>Mientras los senadores votaban el decreto 137, en la adyacente plaza Navona hubo, por primera vez en el mes que duran las protestas, choques entre jóvenes de izquierda y derecha, saldados con cuatro heridos y dos detenidos.</p><p>En el resto del país, desde Milán a Sicilia, los estudiantes prolongaron un día más las manifestaciones. La movilización culminará hoy con la huelga general de la educación, convocada de forma unitaria por los sindicatos.</p> <p>La ministra Gelmini, imperturbable ante la bronca que ha acompañado sus decisiones, sigue convencida de que su reforma mejorará la educación pública, a pesar de los recortes en la financiación. Ayer resumió su sensación con un mensaje simple: "Se cambia. Se vuelve a la escuela de la seriedad, el mérito y la educación".</p> <p>A su juicio, medidas como la calificación de la conducta para evitar el matonismo, la introducción de la educación cívica, la contención del coste de los libros de texto, la obligatoriedad del babi y el regreso del maestro único a la Primaria "son compartidas por gran parte de los italianos".</p><p>Quizá sea verdad, pero el clamor que ha suscitado su decreto entre estudiantes, profesores y padres indica que otra parte muy significativa del país está en contra, y dispuesta a seguir luchando. No es sólo la oposición la que se opone y protesta, sino que el rechazo se ha extendido incluso entre sectores de la derecha y los grupos de presión católicos.</p> <p>Mucha gente en Italia piensa que la educación pública se ha convertido en un mastodonte funcionarial casi ingobernable (hay más de 1,1 millones de trabajadores, entre docentes y auxiliares), y coinciden en que es urgente actuar para racionalizarla. Pero incluso los más críticos consideran que la enseñanza primaria, con la fórmula introducida en los años setenta de los tres maestros cada dos clases, es un ejemplo de calidad y está entre las que mejores resultados logra de Europa.</p> <p>Las protestas que han tomado estas semanas de forma pacífica las calles del país reprochan al Gobierno, sobre todo, dos cosas: que haya impuesto de forma autoritaria un criterio economicista para reformar la educación, y que se haya negado por completo a discutir sus ideas tanto con la oposición como con los sectores afectados por el recorte presupuestario, que en breve se extenderá también a la Universidad.</p><p>"Consideramos gravísima la aprobación a marchas forzadas en el Senado del decreto 137", señaló ayer la Unión de Universitarios (Udu); "las protestas de los estudiantes no se pararán hasta hacer comprender a la ministra Gelmini que la reforma de la Universidad sólo se puede discutir si retira antes las medidas que destruyen el sistema formativo público".</p> <p>En un par de semanas, el Gobierno de Silvio Berlusconi presentará su plan para la enseñanza superior, que prevé, entre otras cosas, convertir las universidades en fundaciones.</p><p>Mirella, una estudiante de física, explicaba ayer que "la idea de la fundación, es decir, la apertura de la Universidad a los fondos privados, matará la investigación y supeditará el prestigio al éxito presupuestario. En el norte las universidades serán ricas y en el sur serán pobres".</p> <p>Silvio Berlusconi se limitó a comentar con sarcasmo el voto en el Senado: "Bueno, ha sido una votación que ha ido como era lógico que fuese. Me disgusta sólo ver que hay tantos muchachos engañados por la izquierda". La réplica de la Unión de Estudiantes fue inmediata: "El único que toma el pelo a los muchachos es él, quitándole 8.000 millones de euros a la escuela pública".</p><h1><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lacomunidad.cadenaser.com/blogfiles/el-catalejo/1211401064225mafestaziopnidn.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 448px; height: 336px;" src="http://lacomunidad.cadenaser.com/blogfiles/el-catalejo/1211401064225mafestaziopnidn.jpg" alt="" border="0" /></a></h1> <h3>Medidas polémicas</h3> <div class="mod_grafico_txt"> <p> <b>- Gasto: </b>se destinarán 7.800 millones de euros menos en el siguiente trienio.</p><p> <b>- Empleos: </b>supresión de más de 87.000 puestos de docentes, bloqueo de contratos a los maestros temporales, y 44.500 administrativos menos.</p><p> <b> - Objetivo: </b>subir la tasa alumnos-docentes de 8,94 a un 9,94 en 2012.</p><p> <b> - Reducción </b>de la oferta formativa: 28-30 horas semanales en institutos, 24 en la primaria.</p><p> <b> - Introducción del maestro único, </b>en vez de tres maestros cada dos clases.</p><p> <b> - Regreso de las notas </b>numéricas con decimales en la secundaria.</p><p> <b> - Nueva asignatura: </b>Ciudadanía y Constitución.</p> </div><br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-7564017967116880972008-10-26T06:01:00.000-07:002008-10-30T12:37:46.282-07:00BELLA CIAO<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://dcandido.blogsome.com/images/ap_7003852_53351.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 220px;" src="http://dcandido.blogsome.com/images/ap_7003852_53351.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ja estem una altra vegada, sempre són els mateixos els qui pateixen, sempre es retalla el mateix sector, si eduquem ignorància aconseguirem feixisme.<br /><br />La crisi econòmica ja comença a fer-se sentir a Europa; els països apliquen mesures de seguretat, pugen impostos, baixen finançaments... Típic per treure a un país del caos, veritat?<br /><br />Les lleis que avui dia es pacten i s'aproven, no són per la millora dels territoris, sinó per lligar-se a un càrrec i poder escalfar una cadira; per poder controlar a milions de persones i mantenir un estatus i una fama que només uns pocs l'aconsegueixen.<br /><br />Aquestes paraules són generals, no hem d'estar condicionats per la fotografia de la manifestació de joves estudiants i universitaris davant la nova llei de retall de l'Educació a Itàlia. Tots els dirigents estan adoptant postures de serietat davant el "crush" econòmic que patim, però postures que giren entorn a popularitzar-se i guanyar adeptes. Pensem i fem allò que millor se'ns dóna fer: "ALCEM LA VEU".<br /><br />És cert que avui toca parlar d'Itàlia i del dèspota que els mana, però encara que fem una mirada al que està passant al seu context educatiu, comencem a contar quant de temps trigaran els nostres dirigents a prendre mesures semblants, en el fons és igual, a qui l'importa l'educació dels nostres fills? I si no us ho creieu mireu les oposicions d'aquest any a Catalunya. Mireu les tres"M"<br />Mestres, Metges i Mossos; les úniques places d'oposicions que de moment es faran són les de Mosso d'esquadra, Metges i Mestres s'hauran d'esperar fins el 2010 de moment (pensem que s'ajuntaran dos promocions d'universitaris per a cada vegada menys llocs de treball). Més policia és per sabotejar els futurs actes reivindicatius davant la maleïda crisis?<br /><br />Tornant a la fotografia i al tema de denúncia que més ens crida de moment, "la nova llei d'Educació Italiana" i el seu retall econòmic, si ja era poc, ara serà menys.<br /><br />Sempre elsdocents ens em queixat per la falta de fons econòmic i pel poc recolzament social que rebem, però ara que hi podem fer, si el govern gira l'esquena a un eix tan fonamental com és l'Educació, QUE EN PODEM ESPERAR DE LES NOVES GENERACIONS? que són les que en el fons ho patiran. Il Cavalier ja ha deixat clar el seu manifest i la seva fer-ma decisió que el seu mandat és paraula de Déu, i si continuen les protestes la policia n'agafarà les regnes.<br /><br /><span style="font-style: italic;">El poble es revolta, el poble té fam, el poble demana la llibertat.</span><br /><br />Encara és d'hora per saber com acabarà tot això, de moment només ens queda pregar.<br />Per cert, el partits a l'oposició Italiana fan empenta amb aquestes manifestacions, i de mica en mica el tema EDUCATIU, va canviant de tonalitat i cada vegada està més oblidat, fixem-nos que les primeres denúncies sociels, eren dels docents o futurs docents, ara a aquest no se'ls veu a primera línia de foc, han estat apartats, i els partits de l'oposició amb els seus líders i actors al front de les masses comencen la seva croada personal contra el govern "facciós" de Berlusconi.<br />Qui promet molt acabarà complint? o només estem veient el canvi d'un dictador per una altre? els que només ensenyen <span style="font-weight: bold;">la falç i el martell</span> en el fons ja sabem en majoria el que acaben fent.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nbHByq0hYUY&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/nbHByq0hYUY&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-55319682726792666142008-10-21T05:40:00.000-07:002008-10-23T01:13:43.085-07:00BENVINGUTS '08/09Hola amics i amigues,<br /><br />Ja sé que fa molt de temps que no he comentat res, ni he donat senyals de vida, però com diria en Tarradellas "Ja sóc aquí".<br />Preparant l'últim curs de Magisteri Primària, i segurament el primer pas cap al meu futur dins el món de l'educació.<br /><br />Aquest curs estic de practiques a l'<a href="http://www.vedruna-angels.org/">escola Vedruna - Àngels</a>, ja us aniré informant de com van les coses, de com es viu la interculturalitat i la religió.<br /><br />Una abraçada estimats!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-qZrNlNnaJ0FJelGJz0B46Aix2Mjm8YEaUE3mX9Ysflldu7k38m1yxbYZ8Qxkk-IoWiW2ZOws-fPNAlkWsHBg0n_z45cntETXdLzEElBuE8t2LhiSMnqb0KpyvF-5q3-fBzwYS9TbdiI/s1600-h/P9260008.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-qZrNlNnaJ0FJelGJz0B46Aix2Mjm8YEaUE3mX9Ysflldu7k38m1yxbYZ8Qxkk-IoWiW2ZOws-fPNAlkWsHBg0n_z45cntETXdLzEElBuE8t2LhiSMnqb0KpyvF-5q3-fBzwYS9TbdiI/s400/P9260008.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260259356871466818" border="0" /></a><br />Èric Luna (El nou Galileu)Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-31251696190001520202008-04-15T00:14:00.000-07:002008-04-15T00:20:35.448-07:00Definició d'EsglésiaQuè és l'Església? qui són? A vegades confonem uns pocs amb molts. Confonem els grans de la jerarquia amb aquells que veritablement es juguen la vida o ho donen tot a la societat...<br /><br />Missa al Vaticà<br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/s2nBnthYQvE&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/s2nBnthYQvE&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />Missa a Sud-amèrica <br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YK1bejhzGIw&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/YK1bejhzGIw&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />Altres realitats<br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/H-FKlvj3s9Y&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/H-FKlvj3s9Y&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_6CLEal_5a0&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/_6CLEal_5a0&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-31183353182640680232008-04-05T18:46:00.000-07:002008-12-10T09:15:13.999-08:00Expodidàctica 2008<p align="justify">El passat dia 4 d’abril vaig anar a la fira de Barcelona a veure la “Expodidàctica 2008”. Podíem trobar tota mena de material didàctic per treballar a l’aula i realitzar diverses activitats que podríem recrear a les nostres classes. És cert que hi havia molts recursos i molt de suport però allò em va semblar un mercat sense empenta. </p><br /><p align="justify"><br />Els “venedors” romanien asseguts, no intentaven captar la teva atenció, allò semblava només una mostra, era com anar a un museu sense guia, que com no entenguis molt del tema, pots veure la destral que podria haver canviat la història i et quedes igual.</p><br /><p align="justify"><br />En general va ser una decepció, i com que allò era com passejar per un país sense mapa, vaig decidir aventurar-me a cercar allò que m’interessa moltíssim, les noves tecnologies. Vaig trobar un munt de pissarres digitals de moltes marques, i com que en el fons totes funcionen igual, els meus ànims, cada cop s’enfosquien més i més, fins que de cop i volta vaig arribar a la paradeta de telefónica.</p><br /><p align="justify"><br />Allà vam assistir a un curs d’una llibreta tàctil, en veritat era un petit portàtil tàctil ple de programes educatius molt reals. Alguns d’aquests programes ens permetien crear un conte en el mateix instant dibuixant imatges i animant-les, cosa que vaig trobar molt motivant pels nens. Després, si endollaves el portàtil a una pissarra digital, podies treballar molt més des de la vessant tecnològica. Està molt bé que a nosaltres els mestres se’ns tingui informats de tot el nou material didàctic que podem disposar, però la manera de fer-ho; primer de tot no és una fira cada dos anys (un any a Madrid i l’altre a Bcn) i segon, de manem una mica de seriositat, que a l’àmbit educatiu se’ns tingui consideració, i hagi implicació per part de tothom. El nostre món no és un mercat. És a partir de com eduquem com arribarem a ser, i això és un compromís de tothom.</p><p align="justify"> </p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185944320534854754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5HOW8Qp5oN5ORnHqwepFVUZOo6kl33I196GKxvws9jKrcMFfo4U5rkfphD9HWogR4CK7otxSxJTwWBjJ9UddFyoa38gU6_kBBZpAiZhLv0yh0qnLrJaqv0tD4ZlK71_93Yq0PuYsQ6PQ/s320/london+379.jpg" border="0" />Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-3921638977119523002008-03-16T08:28:00.000-07:002008-03-16T08:43:31.540-07:00<div style="text-align: center;"><br /><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size:180%;">LA GALLINETA</span></span><br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyYS8jA-d83ji8iIXdJbTlTtslXNdRaTTAF7TKpPU16CWQj3jVCYn09mmAQd6M7XaSE27M4-A_IFyBSpyWKHg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br /><br />La gallineta ha dit que prou,<br />ja no vull pondre cap més ou,<br />a fer punyetes aquest sou<br />que fa tants anys que m'esclavitza.<br /><br />I si em vénen ganes de fer-ne<br />em faré venir un restrenyiment,<br />no tindrà cap més ou calent<br />el que de mi se n'aprofita.<br /><br />La gallina ha dit que no,<br />visca la revolució.<br /><br />A canvi d'algun gra de blat<br />m'heu tret la força de volar<br />però, us ho juro, s'ha acabat!<br />Tinc per davant tota una vida<br />i no pateixo pel destí,<br />que un cop lliurada del botxí<br />no ha d'haver-hi cap perill<br />perquè m'entengui amb les veïnes.<br /><br />La gallina ha dit que no,<br />visca la revolució.<br /><br />I els galls que amb mi hauran de dormir<br />els triaré sans i valents,<br />que n'estic farta d'impotents<br />que em fan passar nits avorrides.<br />Que quedi clar per sempre més,<br />que jo de bleda no en tinc res,<br />i que, posats a fer, no em ve<br />d'un segon restrenyiment.<br /><br />La gallina ha dit que no,<br />visca la revolució. </div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-59758573636094490432008-02-07T11:02:00.000-08:002008-12-10T09:15:15.727-08:00RE: Llei d'Educació de Catalunya<div style="text-align: justify;"><br />Benvolguts,<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyX5MdhUMclSaUBYmp0vHumnJkz07psVtWD97HedFmebDpXiszS5JO4u-d4Uwiw_HTFf7tJ-iLEYDalak7HWWamrDi-I6K8omOMBcqqz9CwcYjl5148cOOfVeQqtWwHJJgfwkwULkN8mQ/s1600-h/bio_maragall.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyX5MdhUMclSaUBYmp0vHumnJkz07psVtWD97HedFmebDpXiszS5JO4u-d4Uwiw_HTFf7tJ-iLEYDalak7HWWamrDi-I6K8omOMBcqqz9CwcYjl5148cOOfVeQqtWwHJJgfwkwULkN8mQ/s400/bio_maragall.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5164322889830851026" border="0" /></a>El passat 3 de desembre del 2007 m'adreçava amb un correu al nostre Conseller d'Educació, l'Honorable Sr. Ernest Maragall, tot per intervenir en el debat sobre el futur del nostre país mitjançant la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). En aquest em@il li vaig fer referència de l'article que vaig escriure sobre la LEC al mes de desembre, i li demanava que si us plau calma i seny.<br /><br />Amb sinceritat us he de dir que mai vaig pensar que me'l respongués, però així ha estat, cosa que demostra que encara a la política hi ha seriositat i alguns s'escolten la veu del poble.<br /><br />Vull agrair-li al nostre Conseller la seva implicació i la seva resposta, la qual em va deixar bocabadat. En el seu escrit trobo coherència i credibilitat, i sobretot ganes de voler fer una bona tasca i d'intentar millorar el món educatiu; per això vull compartir amb vosaltres les seves paraules,<br /><br />un cop més gràcies<br /><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><div style="font-style: italic; text-align: justify;" dir="ltr"> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Benvolgut, </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.</span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Aquesta Llei no és fruit de la pressa. Va començar a preparar-se amb el Pacte Nacional d’Educació i fa mesos que els responsables del Departament d’Educació parlem amb diferents representants del comunicat educativa i de la societat, en general, sobre aquesta Llei. </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Us puc assegurar que l’elaboració de la Llei d’educació no es fa en funció dels terminis polítics. Ben al contrari, la proposta neix, precisament, de la convicció que l’educació ha de convertir-se en “qüestió” i que la Llei d’educació de Catalunya no ha de ser una llei del Departament, ni de govern, sinó una llei de país, consensuada, que estableixi els principis bàsics que han de fonamentar el nostre sistema educatiu. </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Un dels eixos centrals de la Llei ha de ser l’autonomia de centre, és a dir, donar més autoritat als claustres, als docents i a qui ha de liderar tot aquest equip: els directors dels centres. Ara bé, l’autonomia –com comprendreu– ha d’anar acompanyada de supervisió, avaluació i suport per part del Departament. </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Aquest eix central ha de tenir un complement sòlid en la reforma de la formació dels docents, tant la formació inicial com la permanent. Des que sóc conseller, he reiterat en diverses ocasions que calia modificar els estudis de magisteri i també el curs de preparació per poder exercir com a professor d’educació secundària. Com sabeu, el passat mes de desembre, el Consell de Ministres va aprovar aquestes dues modificacions, de manera que els estudis de magisteri seran de quatre anys (i no de tres com fins ara) i el professorat aspirant de secundària haurà de fer un postgrau de dos anys, en compte del Curs d’aptitud pedagògica que hi ha actualment i que –coincidireu amb mi– té mancances importants.</span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Les bases per a la Llei d’educació de Catalunya deixen clar també que la LEC establirà el dret, però també el deure de la formació permanent, i que aquesta formació permanent haurà de ser adequada a les necessitats del centre on el docent treballi. Igualment, les activitats de formació permanent que el docent faci tindran un efecte directe en la carrera docent, tant pel que fa a les retribucions com per a la possibilitat d’accedir a places de responsabilitat. El mateix succeirà amb els treballs de recerca en educació que personal docent desenvolupi.</span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >He llegit amb interès el vostre article. Com comprovareu, moltes de les qüestions que plantegeu ja estan recollides en el document de bases per a la Llei d’educació de Catalunya. Deixeu-me comentar-vos una anècdota. Sovint, quan vaig a visitar escoles d’arreu de Catalunya, recordo el cartell que incloeu en el vostre article, en què es llegeix el lema “Escola nova, poble lliure”. M’ha agradat trobar-lo en el vostre bloc. </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Dit tot això, coneixem la importància fonamental que la LEC té per al futur del nostre país i podeu estar segurs que treballem conscients d’aquesta responsabilitat. </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" ><br /></span></p><p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Cordialment, </span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Ernest Maragall i Mira</span></p> <p class="EC_MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Conseller d’Educació</span></p></div><div style="text-align: justify;"> </div><br /><br /><span style="font-style: italic;">direcció: llei.educacio@gencat.cat</span><br /><span style="font-style: italic;"><br /></span></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-69168607520034086522008-01-08T15:50:00.001-08:002008-01-08T15:59:18.905-08:00BON ANY NOU!!<div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;">B</span></span>envolguts Bon Any Nou!<br />Els meus millors desitjos per aquest nou any que ara comença.<br /><br />Els Reis ja van passar, però aquí han deixa't un regal!!<br /><br />Qui, almenys de la meva generació no ha crescut amb en Goku??!!<br /><br />Vull recordar les seves peripècies enllaçant aquesta fotografia aquí sota.<br />Lluitem per la pau i la llibertat!!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://www.qjuegos.com/juegos/2008-01-08/Dragon-Ball-3.php" target="_blank"><img src="http://www.qjuegos.com/fotitos/2008-01-08/DragonBall3.jpg" border="0" alt="'Juega" /></a><br /></div><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Instruccions:</span><br />W: pujar<br />S: baixar<br />A: esquerra<br />D: dreta<br />L: cop de bastó<br />L pressionat: al omplir la barra farem un Kame-hame<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >La infància ens marca per tota la vida</span><br /></div></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-56854319359337970782007-12-20T22:30:00.000-08:002008-12-10T09:15:16.255-08:00Dia Internacional del Migrant<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><b style=""><span lang="CA" style="font-size:20;">DIA INTERN</span></b><b style=""><span lang="CA" style="font-size:20;">ACIONAL DEL MIGRANT<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><b style=""><span lang="CA" style="font-size:16;">FE</span></b><b style=""><span lang="CA" style="font-size:16;">STA CIUTA</span></b><b style=""><span lang="CA" style="font-size:16;">DANA AL MOLL DE</span></b><b style=""><span lang="CA" style="font-size:16;"> LA FUSTA<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><b style=""><span lang="CA" style="font-size:16;"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span lang="CA">Dia Internacional del Migrant</span></i><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrt5GhJg2vdYLmLlk1jUpkspumqHlP6SMtib983IMilv8NN7aNKubR7LBvHu2bKxdK8V84ldTU_9UVI39ZCyLS7Pu-auVB3H_oHX_EqXJYoG_kdX4CY77OISYvXnATG9YXVmtZh_5D40/s1600-h/FESTA+DEL+MIGRANT+015.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 306px; height: 229px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrt5GhJg2vdYLmLlk1jUpkspumqHlP6SMtib983IMilv8NN7aNKubR7LBvHu2bKxdK8V84ldTU_9UVI39ZCyLS7Pu-auVB3H_oHX_EqXJYoG_kdX4CY77OISYvXnATG9YXVmtZh_5D40/s400/FESTA+DEL+MIGRANT+015.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5146317946481540130" border="0" /></a></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El 4 de desembre de 2000</span><span lang="CA"> l’Assemb</span><span lang="CA">lea</span><span lang="CA"> General de les Nacions Unides va proclamar el Dia Internacional del Migrant el 18 de desembre. Aquest fet pretenia commemorar l’apr</span><span lang="CA">ovació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i de les seves famílies l’any 1990.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-style: italic;"><span lang="CA">Festa Ciutadana</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El diumenge 16 de desembre, al moll de la fusta, e</span><span lang="CA">s va celebrar una festa pel Dia Internacional del Migrant. Era uns actes oberts a tothom i amb múltiples actuacions i actes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Dins la festa part</span><span lang="CA">iciparen les diferents entitats del Consell Municipal d’Immigració i d’entitats d’acollida. Aquestes exposaven tot tipus d’informació dels seus centres, donant-nos a conèixer els diferents projectes i activitats que realitzaven i sobretot ens donaven a tastar la seva gastronomia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En el moll es van realitzar moltes actuacions que s’anaven succeint en tot el recinte. Van haver-hi grans mostres de ball i danses populars, música dels diferents països que hi participaven, humor i acrobàcies. També es podia a</span><span lang="CA">ctuar a títol personal, on diferents persones, no representat un país, sinó a ells mateixos actuaven mostrant la seva destresa i habilitat, sobretot un grup de joves de famílies immigrades que van fer un repertori de ball modern.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K5JWNe3I3lGBLHVCHbMfSAxccNC6L7mfveQHAkAgKq6C6oCymZkcx98t_-LcV3_GJF5H5Gj_nAfaTtjTE7qwfiOIrM16xqsWJRUFBosTGRR5G8BrYocxSrlj_oo491iGQDdB8KxTWBE/s1600-h/FESTA+DEL+MIGRANT+021.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 328px; height: 246px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K5JWNe3I3lGBLHVCHbMfSAxccNC6L7mfveQHAkAgKq6C6oCymZkcx98t_-LcV3_GJF5H5Gj_nAfaTtjTE7qwfiOIrM16xqsWJRUFBosTGRR5G8BrYocxSrlj_oo491iGQDdB8KxTWBE/s400/FESTA+DEL+MIGRANT+021.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5146321970865896514" border="0" /></a><span lang="CA">No ens oblidem dels diferents tallers on tothom hi podia participar, des d’un d’elaboració de pa (ens mostraven que tots els pobles, amb les seves diferències els unia el fet del pa, tot i què cadascun s’elaborava de </span><span lang="CA">manera diferent i aconseguien diferents gustos, taller a càrrec de l’Associació Socio-Cultural Ibn Batuta) fins un joc d’aixecament de sacs, competició de recol·lecció, tallers d’olors del món àrab...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi havia també una carpa, no molt gran on s’engegaven debats de tot tipus, es visualitzaven curtmetratges i documentals, hi havia una secció de conta-contes de diferents països...</span></p> <br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El que per mi va ser molt important i que també va ser molt emblemàtic pel meu avi (que m’havia acompanyat a la fe</span><span lang="CA">sta) va ser recordar als catalans que nosaltres també som fills d’immigrants, que la nostra feina ha estat lloc de pas i lloc de treball, que ha rebut diferents immigracions fent així que la nostra sang sigui rica i diversa. Per això i més hem de trencar els prejudicis vers les persones que venen de fora, per què temps enrere algun familiar o conegut pròxim també va ser nouvingut.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFO68w9bb5SooE4UDhtKHjo8KIvKc-UhfMSmz30DTJz0kxjFpQFxfsxj6cw51nB1tTjxw0Cy9HBB5jvcgUPGfgldvOheKjUU_Nmy8J91VXyaYmdmTRF_Gjvpe8Mbpu5ouyhExL6bXAdxg/s1600-h/FESTA+DEL+MIGRANT+018.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 385px; height: 289px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFO68w9bb5SooE4UDhtKHjo8KIvKc-UhfMSmz30DTJz0kxjFpQFxfsxj6cw51nB1tTjxw0Cy9HBB5jvcgUPGfgldvOheKjUU_Nmy8J91VXyaYmdmTRF_Gjvpe8Mbpu5ouyhExL6bXAdxg/s400/FESTA+DEL+MIGRANT+018.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5146321391045311538" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-571039046350711532007-12-02T10:11:00.000-08:002008-12-10T09:15:16.942-08:00Parlant de la nova Llei<span lang="CA">Benvolguts, vaig prometre que m’aniria informant sobre la nova llei d’Educació i així ho he fet. Ens trobem davant un <span style="font-weight: bold;">acte pur i dur d’electoralisme</span>.</span> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-rrc9J81EYyBbZlgmv3zsBUzhZXptj_iqyQubLo27QlCWv6_7QVVU9tuVLy2R0mn4tcW8x_Jg_mj1SqD9sbmQXQ7eLCNDszMc-n_sVQXcYz4o3hdZOielfLDE-FfeDNNH_Q5M3RTgcsY/s1600-r/Llei+d'Educaci%C3%B3+de+Catalunya1.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOszWagBy9cGWgAhzrrv4qjuXJ0TXdzRnCtHl-kgfYXe2PdH-3Qu8d8q9N2bGqa8-uyhVAo02gy6z9X6Ffjn4FsgNAsKTvWtq1sdfHAXSALDpqsCxleb_WQqGp2jDzSl1aik03G1h1XRU/s320/Llei+d'Educaci%C3%B3+de+Catalunya1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139440462201954978" border="0" /></a><span lang="CA">D</span><span lang="CA">’electoraisme? Diran alguns estranyats al llegir-ho, i des del meu criteri sí. Ara explicaré...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La majoria del tema tractat i les conclusions aquí escrites venen d’una conversa dins el menjador amb el director de l’Escola Sadako (centre on </span><span lang="CA">estic a</span><span lang="CA">ra de pràctiques), moltes gràcies per l’acolliment i la sinceritat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La Conselleria d’Educació, amb el respectable conseller Ernest Maragall al davant, estan portant a terme un projecte, un projecte difícil que s’hauria de desenvolupar amb delicadesa i paciència, ja que d’ell en part depèn el nostre futur educati</span><span lang="CA">u.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Què ens donen?, o millor dit, què ens imposaran? Ens donen una teoria bona, però que ens portarà cap a un estavellament inevitable, ja que qui ho porta a terme sembla què no coneix la realitat escolar actual.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Primer de tot, i suposo que amb el què diré ara vindran un allau de crítiques, vam començar a anar malament quan el mestre va ser proclamat </span><span lang="CA">funcionari, m’explico:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Molts dels què ara entrem en el món educatiu, i sense cap mena de dubte els qui porten molts anys lluitant dintre, hauran vist que molts mestres (si es què els podem anomenar així) van escollir aquesta carrera <span style=""> </span>pel simple fet de tenir un treball de per vida i cobrar de l’Estat. Des del meu criteri, qui entra amb aquestes expectatives </span><span lang="CA">o amb aquestes idees, hauria de plegar. O aquells què</span><span lang="CA"> tampoc saben que fer i diuen “<i style="">m’agraden els nens, faré magisteri</i>”, si aquesta és l’única raó s’ho haurien de mirar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx_nlmFksJytoxNArqNXkiZypSW-KQczHBGeCrIh4kagdhGUBrvN0qDtRLVrH2fbPgJ0I4fs57jxqUP4wUgsGOpB3j1nA7JtPFdC187q2B6gNF376oT72oYomI4FYyYB-a1Igf1rm4EiU/s1600-r/nen.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhixrIbQJospZwf72OGebpAU-D8a-ZDzY3WunlfCtHXAHhjMZBu2ZjeArOArXJ_DjQBssWxqmhyphenhyphenoaa71NKm-bw-fHrgItBKXDfPFYP05PWYtLmE-2iANMRVOaH7ps1_LLOt9ecdHOrkjYY/s400/nen.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139440771439600306" border="0" /></a><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">Ser mestre implica molt més que això</span>. A un mestre clar que li han d’agradar els nens, però no pot ser l’única raó per cursar aquesta carrera. Darrera han d’haver-hi unes motivacions més elevades, unes ganes d’avançar, de veure què el futur roman dins els nostres fills, unes ganes de construir i de veure el perfil del nen, d’augmentar les seves capacitats al màxim , de motivar a què aprenguin, a fer-los créixer com a persones, com el nou model de societat què seran. Un sentiment </span><span lang="CA">de lluita continua per avançar, de trencar amb l’educació d’escola transmissiva, de taules petites individuals mira</span><span lang="CA">nt cap a una pissarra; fugir de la idea què el mestre sempre té la raó i les veritats que diu són absolutes, pintar amb més colors el món, no només de dites blanques o negres. Trencar amb la suposició què educar a tots iguals significa entendre al nen com un calaix buit on jo hi fico coneixements, què els nens són com joguines que surten de la cinta transportadora d’una fàbrica...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Encara que a molts no els agradi, </span><span lang="CA">ho dic amb el cor a la mà, s’ha de saber fer una tria de mestres, no tots valem. <span style="font-weight: bold;">Els mestres s’han d’anar formant al llarg de la seva vida, ampliant els seus coneixements i perfeccionant les seves idees, la nostra formació no acaba amb els tres anys de carrera (com molts creuen).</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tornant al discurs inicial. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Mantinc la següent idea (publicada en un article anterior): <span style=""> </span><i style="">“”Marcant-me com a fidel defensor de l'escola pública, considero que al llarg dels darrers anys alguns centres escolars s'estan tornant <span style="">grissosos</span>, potser per una manca de llibertat o potser per un grau de dificultat pedagògica; a les nostres escoles els falta més colors pedagògics i metodològics.<br />Crec que molts centres (a excepció de molts col·legis innovadors, com per exemple <span style="">el Martinet</span>, <span style="">escola Decroly...</span>) es deixen emportar per la comoditat i els seus mestres cauen en un paper transmissor, paper que critiquem i critiquem. El poder triar, per part dels centres, als nous docents ho trobo una bona eina per crear més diversitat i desmarcant-nos així d'anar en una sola direcció, emprenent "<span style="">nous</span>" camins a recórrer (SEMPRE QUE LA LÍNIA QUE ES VULGUI SEGUIR, TRENQUI AMB L'<span style="">ÚS ÚNIC DE FITXES</span> - escola únicament transmissora).</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtqBXRptpo1sOhyXzE2IkmrwKC4woVwHT9WL0yT5IjRvtZETKEXOy3sPenbUggupUWHq1mE3ZHcTE3jPwOtW-x-MjWRxRZYwgZmvI4VLb4ogxhWyAt6vdkQBtnX31ZOM0FwCokvklrD7A/s1600-r/escola.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 257px; height: 169px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFICQ6NF7pIISAv-5Y8Jy4IZBsNvjX3ch0k4QFNbGdVcJSioX0g4VIxEJx70o7fGWDeWBaE-2EqZCFbKG2j-07vRhWHrjXBjzhZAhy4dwmpMHj3kozKNg8ucTIVAzyc7h4Bek7iVtHWJ8/s400/escola.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139442493721486034" border="0" /></a><i style=""><span lang="CA">Les escoles així busquen un tipus de mestre que encaixi bé en el seu ideari i metodologia (les escoles de corrents pedagògics i metodològics buscaran mestres models afins als seus trets; <span style="">Però esperem que la llei no sigui una arma de doble fil, i les escoles de caire <span style="">transmissiu</span> utilitzin aquest apartat de la llei per allunyar als mestres innovadors, amants de la seva feina, de fer-les canviar</span>).””<o:p><br /></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Si els centres escullen quin mestre volen, hauran col·legis on hi aniran tots aquells que no serveixen per aquesta professió, i pobrets els nens que els toqui per barriada anar allà. Els mestres hem d’estar en prova continua, se’ns ha d’avaluar, i les proves i inspeccions en un centre no només han de ser portar una sèrie de papers en regla, <span style="font-weight: bold;">els mestres també hem de ser avaluats (pedagògica, metodològica i psicològicament), hem de millorar i mai parar de formar-nos, qui no estimi i es cregui la seva feina que plegui.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Un altre punt a tractar és la diversitat cultural als centres, ara què no se’m malinterpreti, és un exemple generalitzat, però hi ha diversitat en els col·legis de les bones barriades? No és per ofendre però els nens d’un col·legi privat, concertat en aquest tema no viuran la diversitat d’igual manera que cert col·legis del Raval.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi hauria d’haver les possibilitats què els nens puguin anar al col·legi que volguessin, no només destinar-los per barriades, a col·legis de pedagogies molt diferents i enriquidores cadascuna en el seu mètode. Això sí, educació gratuïta!!!<span style=""> </span>La Generalitat hauria d’establir bussos a totes les escoles, què nens d’una barriada poguessin anar a una altre, què un nen de La Mina pogués anar a Sarrià... Trencant així amb molts <i style="">guetos</i> què es fan, per exemple perquè molts pares no tenen un poder monetari suficient per treure al seu fill del barri, barris què es formen per persones potser marginades per la seva procedència o classe social.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCcnD3WpUQFClXNvrx85Even1g5YwLbonYpQjwq7ypXVkSBJP4NeFV7LuFmpswQkDwlWR6xmRTHGgRkGPfq5WiAp4hCrKjZC9wdQpJ_DoFGJ6Z_ZLXjvw6-2fqnbFjqW_DMmK6yyz8OJo/s1600-r/Nens3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 566px; height: 130px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC9DaB2gkKaEIFzhwuingXg1gw9T6QYNZRqKX7e-BSaApQTNcWfDdMR8Abd15EaYCpIrlv5ebHbMl6_BsMo5J4AJnONRm1qTpJ0PDdIRRK0lU3EKDPcQDYsbejqEnpcZXzAwSS1h3rfHw/s400/Nens3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139441037727572674" border="0" /></a></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per això demano al honorable Sr. Ernest Maragall, <span style="font-weight: bold;">que deixi votar i dir als centres, que escolti la seva veu, i que no facin aquesta llei a corre-cuita</span>, per por a què no es pugui aplicar en aquesta legislació per si hi ha un canvi de govern en les properes eleccions catalanes. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La gestió d’un fet tan important com aquest no hauria d’estar només en mans d’uns homes, hauria de ser un òrgan format per tot tipus de forces polítiques que busquessin una millora en el futur del nostre poble, a poder ser que l’únic partit d’on formessin part fos del Partit Educatiu, i així no haver de dependre mai d’un espai de quatre anys ni d’eleccions anticipades.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Amics, quants consellers d’Educació portem amb quatre anys? Pensem...</span></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El nou Galileu<br /></p>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-74929523205272146762007-11-25T10:09:00.000-08:002008-12-10T09:15:20.241-08:00L'Educació durant la II República (guerra!!)<i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">La guerra per salvar la cultura, ser cultes per ser lliures.</span><o:p></o:p></span></i> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh66l3qTdTE_Rl8iBLvuh0JynILcUv7sKRQEVnUhG8l-lpQbvIwdYWBKK8ZOE4doGybP8q_aCxKtXqySeyZ45UdvrEsUA8B2mBluKwYzVlibLnztcKm2UuXNl0_Pe7Ky1fGGTJmENMZUcE/s1600-h/dibujoejn.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 172px; height: 238px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh66l3qTdTE_Rl8iBLvuh0JynILcUv7sKRQEVnUhG8l-lpQbvIwdYWBKK8ZOE4doGybP8q_aCxKtXqySeyZ45UdvrEsUA8B2mBluKwYzVlibLnztcKm2UuXNl0_Pe7Ky1fGGTJmENMZUcE/s400/dibujoejn.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136844053963259938" border="0" /></a><span lang="CA">El 18 de juliol de 1936 començ</span><span lang="CA">à la Guerra Civil Espanyola, encara que la República va voler continuar amb els avenços educatius, la tasca es va fer quasi impossible, doncs s’anava quedant sense medis. El col·legis no tancaven ni a les festes, tots sabien que passaria si la República perdia la g</span><span lang="CA">uerra, les escoles i els mestres havien de continuar lluitant. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">El Servei de Biblioteques del Front portà a les trinx</span><span lang="CA">ere</span><span lang="CA">s la cultura, els soldats podien llegir i aprendre si no </span><span lang="CA">estaven combatent.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">En el punt de mira</span><o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Amb la guerra, les escoles foren aprofitades pels sindicats perquè fossin més rentables al servei de la revolució i la guerra. </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyt29yZMF2A3GjJAi9n8itwxjDrnR_r6A9fJLtC2n2LzMVmc00-8WcUTj2eSk4H9kJW3c8vKASoTIbX26Qr4alIb_7D11_txxq0S4WuLP07TO02MBgA0PIgclI-jH1R06xn7t7y0PRY9c/s1600-h/main368.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 137px; height: 153px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyt29yZMF2A3GjJAi9n8itwxjDrnR_r6A9fJLtC2n2LzMVmc00-8WcUTj2eSk4H9kJW3c8vKASoTIbX26Qr4alIb_7D11_txxq0S4WuLP07TO02MBgA0PIgclI-jH1R06xn7t7y0PRY9c/s400/main368.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136844324546199602" border="0" /></a><span lang="CA">A me</span><span lang="CA">sura que anaven caient les primeres bombes, s’anaven fixant objectius, i les víctimes van els centres escolars i la població civil. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Sota els bombardejos de l’aviació feixista van morir molts nens amb els seus mestres quan assistien a les classes. Es posà en pràctica el </span><span lang="CA">que després passaria a la Segona Guerra M</span><span lang="CA">undial.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">La població civil, si podia, fugia </span><span lang="CA">de les castigades ciutats, lluny de les bombes. Els mestres no volien impartir classes a prop del front, doncs el risc de deixar-se la pell era més gran.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">Model autòcton català, el CENU</span><o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrSfIM2soilIKfJW4dlQf0x8t5Ra2MjdJMRXgi4_rEPAic5_BcPmDp4ORvpp4p8TExKH7JX_UE0S4M8BWwom1faYP-01xl8OdZsBsx3E0SOeHLoGEaS5lSsv3bhtUc2Ui2XTxaciu9LjM/s1600-h/main364.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 181px; height: 109px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrSfIM2soilIKfJW4dlQf0x8t5Ra2MjdJMRXgi4_rEPAic5_BcPmDp4ORvpp4p8TExKH7JX_UE0S4M8BWwom1faYP-01xl8OdZsBsx3E0SOeHLoGEaS5lSsv3bhtUc2Ui2XTxaciu9LjM/s400/main364.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136844543589531714" border="0" /></a><span lang="CA">El CENU fou el símbol emblemàtic de l’època republicana i revolucionaria. Sota l’estendard de <i style="">cap nen sense escola, cap escola sense mestre </i>representà una revolució de l’ensenyament, suposà la potenciació d’un</span><span lang="CA">a educació intel·lectual, motriu i sensorial totalitzadora mai potenciada com en aquell moment, aportant un model renovador molt avanç</span><span lang="CA">at en connexió directa amb els ideals revolucionaris de la guerra, havent-hi desaparegut l’ensenyament confessional i estant controlat ja l’ensenyament privat. Les iniciatives anteriors i l’obra escolar de la República i de la Generalitat no havien suposat el trencament amb els models educatius previs durant l’etapa republicana anterior a la guerra. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd894vmj7daBqK5JRf_rKB6JpGQhJ1YXHbFzBT8O2wD1ncUnpsB1SidEnEtzdhfix159yB_PEkv6JA-ulSGH42jdwFQ3Q0RgSHDdKFs0XxpemB3fiu_0s7NT6SZpm8H0GENzCP5YuGa6M/s1600-h/vascos.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 205px; height: 203px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd894vmj7daBqK5JRf_rKB6JpGQhJ1YXHbFzBT8O2wD1ncUnpsB1SidEnEtzdhfix159yB_PEkv6JA-ulSGH42jdwFQ3Q0RgSHDdKFs0XxpemB3fiu_0s7NT6SZpm8H0GENzCP5YuGa6M/s400/vascos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136845058985607250" border="0" /></a><span lang="CA">S’aplicaren els valors de l’ensen</span><span lang="CA">yament laic, lliure i progressista, i van ser unificats i generalitzats en un nou sistema educatiu avançat al seu temps i aplicat a tot Catalunya.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Joan Puig Elias no només va ser el president del comitè executiu del CENU, sinó la veritable ànima d’aquesta institució.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">El 1937, després dels Fets de Maig, el CENU va perdre força, doncs el seu major impuls (la CNT) havia quedat molt tocada.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">La història no s’acaba aquí</span></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Amb la derrota de la República, tornà el model tradicional d’educació, on s’ensenyaven als nens el <i style="">Dios, Patria y Rey</i> (aquest últim simbolitzava la fe cega cap al Cap d’Estat), i amb això el mètode va tornar a ser el de <i style="">la letra con sangre</i> <span style="font-style: italic;">entra</span>.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Les noies també rebien una educació basada en els principis del <i style="">Movimiento Nacional</i>, però s’especialitzaven en les tasques domèstiques, la inculcació de la fe al fills i la fidelitat al marit. I així vam retrocedir tot just al començament.</span></p> <span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA" >Les llengües maternes no tenien ni veu ni vot a les escoles, com també van perdre el dret de parlar-se pel carrer.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpbsvdoSH-Hj8dHomEBMQDbBUxfUI84WpueKe1iB1BNt5pauN714uMBY3H0komf3dWo3PnEoI4fh-FqKlaUyG95lBoetJ_Khyphenhyphen2RmMMpO8pnbPULBuIVeRqoPziNL2JCyAjxBZvkyFAknU/s1600-h/Prad6-1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpbsvdoSH-Hj8dHomEBMQDbBUxfUI84WpueKe1iB1BNt5pauN714uMBY3H0komf3dWo3PnEoI4fh-FqKlaUyG95lBoetJ_Khyphenhyphen2RmMMpO8pnbPULBuIVeRqoPziNL2JCyAjxBZvkyFAknU/s400/Prad6-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136845475597434978" border="0" /></a>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-59948438306531298162007-11-25T09:55:00.000-08:002008-12-10T09:15:20.547-08:00L'Educació durant la II República (quan el sol es pon)<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">A les eleccions de 1933, on les dones van estrenar dret de vot, va guanyar la dreta, i un dels fronts que va patir amb major rigor la involució política de la República va ser tot allò que es relacionava amb l’educació. Va ser anar cap endarrere. Va començar el ball de ministres d’Instruccions, des d’aquell moment fins el final de la República, van haver-hi 16.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><i style=""><span lang="CA">La política educativa d’aquest bienni és inequívocament la del boicot: boicot a la Reforma Universitària, al Pla de construccions escolars de Marcel·lí Domingo, a la coeducació, a la representació estudiantil als claustres: hi va haver projectes per liquidar el Pla professional de Magisteri, etc., etc. Tot plegat enmig del desastre burocràtic més complet i d’un canvi continu de ministres, directors generals (9 ministres d’Instrucció Pública en dos anys). L’eufòria dels primers temps i la identificació dels e</span></i><i style=""><span lang="CA">ducadors amb la política de la República es converteixen en frustració i desànim. (Ramón Navarro, ex-conseller d’Aliança Republicana).<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8F1jdrR57eOwbRaqhCL74ppmcgIhss0iAvNlIOHNeALc4DkTz5Sx5cyx5xUd3oQ2ggxKz8aoIw2VbewRAXTywOBpYjti2pix_lZ3uQGDQgCDHARD4UvDjA87F2vTbMqlIjONkst6hbw/s1600-h/escolanova.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8F1jdrR57eOwbRaqhCL74ppmcgIhss0iAvNlIOHNeALc4DkTz5Sx5cyx5xUd3oQ2ggxKz8aoIw2VbewRAXTywOBpYjti2pix_lZ3uQGDQgCDHARD4UvDjA87F2vTbMqlIjONkst6hbw/s400/escolanova.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136840338816548866" border="0" /></a><span lang="CA">El 1936, l’esquerra tornà al poder (Front Popular) i amb ella s’intentà prosseguir amb les reformes del primer bienni, cosa que va ser impossible, no perquè no n’hi hagués iniciativa, sinó pel aixecament militar del general Franco. La continuïtat del model educatiu va quedar congelada amb la guerra, però Catalunya es va implicar amb força en aquesta tasca, i va crear el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), animant així a la societat catalana a construir una nova escola inspirada en els principis racionalistes de treball i de fraternitat humana.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">Les Missions Pedagògiques i Colònies Escolars</span><o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA">Abans d’educar, la República es va veure obligada a donar de menjar als nens. Fins i tot a vestir-los. N’hi havia cantines i guarda-robes escolars i agafaven força les Colònies Escolars, que ja abans havia posat en marxa Bartolomé Cossió. Els nens viatjaven al mar o a la muntanya. Feien esport, es divertien. Però, sobretot, menjaven. Segons dades alguns en quinze dies guanyaven fins a quatre quilos de pes.</span></p> <div style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">La idea de les Missions Pedagògiques també les va aportar Bartolomé Cossió. </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfolrUfoMvA7luUXGT704WkhL_PmeAXmLj3Hn-8rPBcxO6b_sMhQ_H-gZt8GEF4Re_910k1RpJ9NT5XGYYAUv41Iy4k7UoHhttkiXE7FnfDqbDS1sOEDgIUq9WaUnQtjgeLClW6O-2DM/s1600-h/barraca-2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfolrUfoMvA7luUXGT704WkhL_PmeAXmLj3Hn-8rPBcxO6b_sMhQ_H-gZt8GEF4Re_910k1RpJ9NT5XGYYAUv41Iy4k7UoHhttkiXE7FnfDqbDS1sOEDgIUq9WaUnQtjgeLClW6O-2DM/s400/barraca-2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136840764018311186" border="0" /></a><span style="" lang="CA">En camionetes de no molt bon aspecte arribaven a les aldees perdudes biblioteques itinerants, projeccions cinematogràfiques, teatre, museus ambulants. En aquelles Missions s’embarcaren grans poetes (com Federico García Lorca), afamats escriptors i mestres amb la seva corbata i maletí als quals la gent recollia en animals on les camionetes no hi podien arribar.</span></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-30761538632373950412007-11-25T09:18:00.000-08:002008-12-10T09:15:20.855-08:00L'Educació durant la II República (el com)<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpvn4-x5Nc-sWNWhEHomXF2zTeNq2unw-M4sM5gkyCd_LDmE3pjUigY5AXYfIoJwL1o48D3xXdSGp6yHTscX3GPHraTEKOgR-pVrI_wI3YOfr_dirlychG5k3keiDxtS5DLsyCCisuq0s/s1600-h/domingo.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpvn4-x5Nc-sWNWhEHomXF2zTeNq2unw-M4sM5gkyCd_LDmE3pjUigY5AXYfIoJwL1o48D3xXdSGp6yHTscX3GPHraTEKOgR-pVrI_wI3YOfr_dirlychG5k3keiDxtS5DLsyCCisuq0s/s400/domingo.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136829171901579234" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">Amb l’arribada de la República, el mestre tarragoní Marcel·lí Domingo va ser el nou ministre d’Instrucció Pública del Govern de l’Estat, va romandre només vuit mesos amb aquest càrrec. Va mostrar d’una manera reiterada la seva preocupació per l’educació i el sou dels mestres.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="font-size:85%;"><i style=""><span lang="CA">España no será una auténtica democracia mientras la inmensa mayoría de sus hijos, por falta de escuelas, se vea condenada a la perpetua ignorancia. La República no puede consentir que se prolongue por más tiempo el espectáculo que ofrece el pueblo español reclamando incesantemente la creación de aquellas escuelas que las propias leyes consideran necesarias y obligatorias. (Decret del Gov</span></i></span><span style="font-size:85%;"><i style=""><span lang="CA">ern Provisional de la República, 9-6-1931).<o:p></o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">Amb aquesta filosofia, es va elaborar un Pla de construccions escolars (amb Marcel·lí Domingo al davant) que pretenia construir 27.000 escoles. La veritat és que el ritme que es va imposar va ser galopant. En dos anys es van construir 7.000 escoles i es van dotar 14.000 places de mestres. A la vegada que s’anava construint, per no tenir infants en els carrers, i per així ajudar als ajuntaments, les mestresses oferien les seves cases per ensenyar; elaborant així una tasca molt important: no congelar </span></span><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">el procés educatiu.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6G4dXiMKx14C9YdlqFkTU-cF-lcV_ONJVKCEywh1rUy3lXGbLTwbJQQ5A8uZElcVDru4os_8x4rW1Rcf_XFyj4UnbSzWNUsROcB6ekVFqGMdU6o-eHa7qtXIs8poeKer26LJ0tkgQMo/s1600-h/educacio.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6G4dXiMKx14C9YdlqFkTU-cF-lcV_ONJVKCEywh1rUy3lXGbLTwbJQQ5A8uZElcVDru4os_8x4rW1Rcf_XFyj4UnbSzWNUsROcB6ekVFqGMdU6o-eHa7qtXIs8poeKer26LJ0tkgQMo/s400/educacio.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136835468323635186" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">El sou miserable dels mestres va pujar fins a tres mil</span></span><span style="font-size:85%;"><span lang="CA"> pessetas al mateix moment que se’ls hi organitzaven cursos de reciclatge didàctic. Rebien assessorament dels inspectors a les Setmanes Pedagògiques, per reforçar la seva formació. La carrera de Magisteri, elevada a la categoria universitària, va dignificar la figura del mestre. Als aspirants se’ls hi va exigir, des de llavors, tenir complert el batxillerat abans de matricular-se en les Escoles Normals, on rebien aprenentatge pedagògic i on n’hi havia un últim curs pràctic pagat. En aquest sentit es va disposar (21 de maig de 1931) que ningú pogués exercir com a professor d’una escola primària sense la titulació de mestre. </span></span></p> <div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="" lang="CA"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Es va fer del mestre la persona més culta, eren els intel·lectuals dels pobles i, amb tota la precarietat amb la qual vivien, van exercir d’una forma digna. Així es guanyaren el títol de Primers Ciutadans o, com es diria amb orgull, les llums de la República.</span></span></span></span><br /><br /><span style="" lang="CA">Dos anys d’una dinàmica frenètica van generar entusiasme popular i van posar al capdavant de totes les millores generades uns altres valors importants en la construcció d’una nova consciència ciutadana. El Bienni Transformador o Negre va aconseguir catalitzar la majoria d’aspiracions dels diferents sectors socials a l’hora de repensar l’Estat i la seva formulació política.</span><br /><br /><span style="" lang="CA"><span style="font-size:85%;">Eric Luna</span></span><br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-75033190358405752492007-11-21T13:33:00.000-08:002008-12-10T09:15:21.452-08:00L'Educació durant la II República (les idees)<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">La tasca més important i de més abast de la II República fou, sens dubte, voler transformar la societat espanyola mitjançant l’educació integral, per fer-ho havia de dignificar el magisteri i l’escola pública. Doncs la implantació i consolidació d’un Estat i d’una societat democràtica exigeix abans de tot un poble alfabetitzat (el 1930 el 45% de la població era analfabeta, per damunt dels deu anys d’edat, el 24% dels homes i el 40% de les dones no sabien llegir ni escriure; milers de nens no tenien escola, a l’Estat faltaven unes 27.000 escoles).</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><i style=""><span lang="CA">El Govern Provisional de la República posa en primer pla les seves preocupacions pels problemes que fan referència a l’educació del poble. La República vol, fonamentalment, transformar la realitat espanyola fins aconseguir que Espanya sigui una autèntica democràcia. (Gaceta de Madrid, 9-VI-1931).</span></i></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><i style=""><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">La Constitució de 1931</span><o:p></o:p></span></i></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6xEctuXMAPqybAAm3dS1vsLdI-2o3u3cT97ulI0QPxNPMyRL1yRP6fVzeqYTVV_qzZVAZrZ9I7sYF3bfVmX1wX7zGLYsDF3NIblUgl3zFJ4uevzKjIqFg1ATiRZHR4qj52S304hN4Mvs/s1600-h/NAC_NAC_web_11.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6xEctuXMAPqybAAm3dS1vsLdI-2o3u3cT97ulI0QPxNPMyRL1yRP6fVzeqYTVV_qzZVAZrZ9I7sYF3bfVmX1wX7zGLYsDF3NIblUgl3zFJ4uevzKjIqFg1ATiRZHR4qj52S304hN4Mvs/s400/NAC_NAC_web_11.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135416905219491538" border="0" /></a></span><span lang="CA" style="font-size:100%;">Perquè tot això fos possible, era necessari introduir canvis importants des de l’esfera política que comptessin amb el suport i consens social més amplis possible. Requeria un nou marc jurídic que </span><span lang="CA" style="font-size:100%;">facilités l’acció pública en el terreny educatiu.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><i style=""><span lang="CA">TÍTOL III – CAPÍTOL II<o:p></o:p></span></i></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;"><b><i style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Artículo 48.-</span></i></b><i style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"> El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. <o:p></o:p></span></i></p><div style="text-align: justify;"> <i style=""><span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA" >La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana.</span></i><i style=""><span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA" > Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.</span></i></div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><br /><i style=""><span style="" lang="CA"> </span></i></span><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">La religió sempre havia anat molt lligada al sistema educatiu, però amb la arribada de la República i amb la implantació de la seva Constitució les coses canviarien. L’article tercer de la Carta Magna de 1931 establia que l’Estat Espanyol no té religió oficial.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">La lluita entre Església i Estat en el camp escolar va ser ferotge. Una circular del 12 de gener de 1931 va fer treure els crucifixos de les classes. El març de 1932, se suprimia la religió a les escoles. El juny de 1933, la Llei </span><span lang="CA" style="font-size:100%;">de congregacions i associ</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">acions religioses establia que no es podien dedicar a l’exercici de l’ensenyament.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /><b><i style=""><span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA" >Artículo 49.-</span></i></b><i style=""><span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA" > La expedición de títulos académicos y profesionales corresponde exclusivamente al Estado, que establecerá las pruebas y requisitos necesarios para obtenerlos aun en los casos en que los certificados de estudios procedan de centros de enseñanza de las regiones autónomas. Una ley de Instrucción Pública determinará la edad escolar para cada grado, la duración de los períodos de escolaridad, el contenido de los planes pedagógicos y las condiciones en que se podrá autorizar la enseñanza en los establecimientos privados.</span></i></div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:webdings;"><span style="font-size:100%;"><b><i style=""><span style="" lang="CA"><br /></span></i></b></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><i style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">La República portà també amb ella la dignificació de la dona, l’establiment d’igualtat entre sexes. La manera més </span><span lang="CA" style="font-size:100%;">significativa de veure-ho va ser que es va permetre votar per primer cop a la dona en unes eleccions a l’Estat Espanyol. Un altre canvi que comportaria seria la igualtat alhora de rebre coneixements, que s’eduquessin, d’igual manera enriquidora a nens i nenes, sense fer separacions (abans destinaven l’educació de les dones a les feines domèstiques, a ser bona mare i obeir al seu marit). No totes les escoles aplicaren aquest decret d’igual manera.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><i style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Artículo 50.-</span></i></b><i style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"> Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas respectivas, de acuerdo con las facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los Centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas. El Estado podrá mantener o crear en ellas instituciones docentes de todos los grados en el idioma oficial de la República. El Estado ejercerá la suprema inspección en todo el territorio nacional para asegurar el cumplimiento de las disposiciones contenidas en este Artículo y en los dos anteriores. <o:p></o:p></span><span lang="CA">El Estado atenderá a la expansión cultural de España estableciendo delegaciones y centros de estudio y enseñanza en el extranjero y preferentemente en los países hispanoamericanos.<o:p></o:p></span></i></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><br /><i style=""><span lang="CA"><o:p></o:p></span></i>Un altre cosa inèdita va ser que es permetés l’educació en la llengua materna; <i style="">respectar la llengua materna sigui quina sigui, és respectar l’ànima del deixeble i afavorir l’acció del mestre </i></span><span lang="CA" style="font-size:100%;"><i style="">permetent-li que es compleixi amb tota plenitud. (Govern provisional de l’Estat).</i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:times new roman;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSEd7nj_jk3j3Gwui5qE5DNGPl01_96Hw0eTNQtr3rdyL0dxqViQhA4odI_6c23P00FcXzNT20KEMS-LZybylUl4LDZ2R2MTI3xHh0xfYM1hB-GZDudfaMq0yGwfJ-VgStxKhHMpJjbBs/s1600-h/maestra_alumnas_Saucejo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSEd7nj_jk3j3Gwui5qE5DNGPl01_96Hw0eTNQtr3rdyL0dxqViQhA4odI_6c23P00FcXzNT20KEMS-LZybylUl4LDZ2R2MTI3xHh0xfYM1hB-GZDudfaMq0yGwfJ-VgStxKhHMpJjbBs/s400/maestra_alumnas_Saucejo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135416175075051202" border="0" /></a></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA"><i style=""><span style=";font-family:times new roman;font-size:100%;" >Eric Luna</span><br /></i></span></p>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-20273897466508602572007-11-21T12:47:00.000-08:002008-12-10T09:15:21.666-08:00Premi blocs solidaris<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Kxpma_0Iq5Pvci0Hm23Ia1bzrzqVJjYcmfK_jjTuacEfTIOdeO7JTQQzLB5cKHxF5WIfbRXO8UfcyGxuISsHtirXOIKwZhZLJCP97nfNVg_1h89V4DF_NVDB9Y5hWFKy2LGHtC1Vd7w/s1600-h/blogsolidariobmp.jpeg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Kxpma_0Iq5Pvci0Hm23Ia1bzrzqVJjYcmfK_jjTuacEfTIOdeO7JTQQzLB5cKHxF5WIfbRXO8UfcyGxuISsHtirXOIKwZhZLJCP97nfNVg_1h89V4DF_NVDB9Y5hWFKy2LGHtC1Vd7w/s400/blogsolidariobmp.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135398561414170290" border="0" /></a>Des del fascinant bloc de José Martín, <a href="http://totum-revolutum.blospot.com">Totum Revolutum</a>, he estat nomenat com a Bloc Solidari. La veritat és que no m'ho esperava, i menys havent començat fa poc.<br /><br />El Premi Bloc: <span style="font-style: italic;">Què és això? De fet és una “meme” o <span style="font-weight: bold;">cadena</span> en la qual es van escollint els blocs que són més solidaris. Blocaires que comparteixen les seves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Com tota cadena, aquesta també té les seves normes. Cal nominar altres </span><strong style="font-style: italic;">set blocs solidaris</strong><span style="font-style: italic;"> i enviar un missatge als seus autors/es. Aquests han d’enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triïn, fer un post i posar la imatge del Bloc solidari</span>. (informació extreta del Bloc <a href="http://blocs.xtec.cat/racotic">Racó TIC</a>).<br /><br />Potser ara trencaré algunes normes. De fet, de moment no nomenaré per nomenar, i per això no diré avui mateix els set blocs escollits. Aniré nomenant de mica en mica, i aniré redactant aquest escrit a mesura que vagi nomenant.<br />En veritat no sé si es pot tornar a nomenar a ja un nomenat, però així ho faig, perquè veritablement s'ho mereix.<br /><ul><li>Nomeno a <a href="http://totum-revolutum.blogspot.com/">José Martín (Totum Revolutum)</a> pels seus articles plens de coneixements i idees.</li></ul><ul><li>Nomeno a <a href="http://www.elollonarteduca.blogspot.com/">Xavier Ollonarte (l'Ollonarteducació)</a> per les seves idees, sentiments i coneixements que floreixen de les seves paraules i escrits.</li></ul><ul><li>Nomeno a <a href="http://estela-jimenez.blogspot.com/">Estela Jiménez (Una estona amb vosaltres)</a> perquè sempre comparteix les seves opinions dels temes tractats i per la seva vessant educativa.</li></ul><ul><li>Nomeno a <a href="http://bloc.camilros.cat/">Camil Ros (Socialment d'esquerra i nacionalment català)</a> pels seus coneixements i expressió.</li></ul><ul><li>Nomeno a <a href="http://www.moralesgalvez.blogspot.com/">Sergi Morales (Bloc d'en Sergi Morales)</a> pels seus inicis en la formació política i pels debats que generen els seus escrits, esperem que redacti més sovint.</li></ul><br />Enhorabona!! Continueu així d'oberts i així de lliures!!<br /><br />Eric Luna<br /><br /><br /><br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-8341517819083952952007-11-20T11:16:00.000-08:002008-12-10T09:15:21.774-08:00La futura llei d'Educació (les novetats de la nova legislació)<span style="font-weight: bold;">LES NOVETATS DE LA NOVA LEGISLACIÓ</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTP9gta1ISFSEbG3Yfd2M6OIN-ArehDZJWTiLHwSBr4LM8QzNZqUxbA1OsABrFbIBTfApXYToIdgEBL9cOhliHQTvEGLx3ns5G0U9IX-ijl-zuri0kVnft88h9tIxLjDVkII5yzLSKyAU/s1600-h/llibres.jpg.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 270px; height: 302px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTP9gta1ISFSEbG3Yfd2M6OIN-ArehDZJWTiLHwSBr4LM8QzNZqUxbA1OsABrFbIBTfApXYToIdgEBL9cOhliHQTvEGLx3ns5G0U9IX-ijl-zuri0kVnft88h9tIxLjDVkII5yzLSKyAU/s400/llibres.jpg.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135018843355530914" border="0" /></a><ol style="text-align: left;"><li>El cos públic de docents tindrà perfils més flexibles, d'acord amb les necessitats de la població escolar.</li><li>Un nou estatut de la funció pública docent regularà els aspectes generals de la professió.</li><li>Les direccions dels centres es professionalitzaran i tindran condicions de treball</li><li> específiques i més estabilitat per formar un equip durador.</li><li>Els centres tindran més autonomia per fixar els perfils professionals que necessiten i administrar els seus pressuposts.</li><li>Un institut d'avaluació i d'ordenació curricular avaluarà, juntament amb la inspecció, a mestres, centres i alumnes.</li></ol>Informació extreta de la notícia <span style="font-style: italic;">Los docentes i los centros escolares serán sometidos a evaluaciones </span>de Mercè Beltran, publicada el dissabte 17 de novembre a la Vanguardia.<br /><br />Dono gràcies a la col·laboració de Teresa Alfaro, companya meva d'estudis, per la seva implicació en el funcionament d'aquest bloc. Aquesta notícia portarà nous comentaris en un futur pròxim dins d'aquest espai, de moment faig una pinzellada d'una de les informacions que ens aporta.<br /><br /><div style="text-align: justify;">He numerat les diferents novetats per si en els comentaris voleu fer un esment específic. I perdoneu pel tema de comentaris, molts ja m'heu dit que sense bloc no podeu comentar, avui he pogut canviar aquesta opció, i tots els que no en tinguin poden comentar clicant com anònim.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold;"><br /><br />La meva opinió.</span><br /><div style="text-align: justify;">Basant-me de moment <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">en aquests aspectes</span> (encara m'he d'informar molt més), crec que probablement la futura llei és un pas endavant en tant a la diversitat escolar.<br />Marcant-me com a fidel defensor de l'escola pública, considero que al llarg dels darrers anys alguns centres escolars s'estan tornant <span style="font-style: italic;">grissosos</span>, potser per una manca de llibertat o potser per un grau de dificultat pedagògica; a les nostres escoles els falta més colors pedagògics i metodològics.<br />Crec que molts centres (a excepció de molts col·legis innovadors, com per exemple <span style="font-style: italic;">el Martinet</span>, <span style="font-style: italic;">escola Decroly...</span>) es deixen emportar per la comoditat i els seus mestres cauen en un paper transmissor, paper que critiquem i critiquem. El poder triar, per part dels centres, als nous docents ho trobo una bona eina per crear més diversitat i desmarcant-nos així d'anar en una sola direcció, emprenent "<span style="font-style: italic;">nous</span>" camins a recórrer (SEMPRE QUE LA LÍNIA QUE ES VULGUI SEGUIR, TRENQUI AMB L'<span style="font-style: italic; font-weight: bold;">ÚS ÚNIC DE FITXES</span> - escola únicament transmissora).<br />Les escoles així busquen un tipus de mestre que encaixi bé en el seu ideari i metodologia (les escoles de corrents pedagògics i metodològics buscaran mestres models afins als seus trets; <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Però esperem que la llei no sigui una arma de doble fil, i les escoles de caire <span style="font-style: italic;">transmissiu</span> utilitzin aquest apartat de la llei per allunyar als mestres innovadors, amants de la seva feina, de fer-les canviar</span></span>).<br /><br />Una abraçada<br /><br /><br />PS <span style="font-weight: bold;">NOVA ENQUESTA!!!</span><br /><br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-44368054274941409502007-11-19T14:36:00.000-08:002008-12-10T09:15:22.400-08:00El Cant Coral a les Escoles<div align="justify"><strong>EL REPERTORI<br /></strong><br />El cant, fa que els nens gaudeixin de la música per davant de la tecnicitat que aquesta pugui tenir. Amb un repertori adequat aconseguim crear motivació i interès a l’alumne; hem també d’anar afegint cançons que vagin elevant la dificultat, de manera que l’alumnat perfecciona les seves tècniques i alhora amplia els seus coneixements culturals.<br /><br />Cada escola té el paper de crear un repertori digne i bo pels seus nens, fent que aquests s’integrin en l’àmbit sociocultural que els rodeja. Aquest repertori ha d’estar format per cançons i cants del mateix poble o comarca de l’escola, i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible. Cal recordar que gran majoria de cançons tradicionals centreuropees ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, gràcies al recull i adaptació de grans músics pedagogs fa molts anys.<br /><br />El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent (com ja he comentat abans) tenint en compte l’edat dels nens. L’educació vocal ha de ser progressiva; és a dir que els més petits han d’aprendre a cantar en una tessitura reduïda (una quarta, aproximadament), per tal que puguin ampliar-la a mesura que vagin creixent.<br /><br />Amb aquesta evolució progressiva s’aconseguirà un bon desenvolupament de la veu dels nens i les nenes.<br /><br />La dificultat també ha de ser progressiva, des del punt de vista d’afinació, ritme, tempo i dinàmica. S’ha de començar amb cant monofònics senzills vers cant polifònics (cànons a dues veus...).<br /><br />El cançoner no pot ser tancat, és a dir, no pot haver cap institució que marqui quines són les úniques cançons que s’han de cantar. El cançoner té la possibilitat de ser un ventall molt obert. Què pot ser guiat pels següents aspectes:<br /><br />Aspectes metodològics generals referits a la cançó.<br />15 cançons per al cicle d’educació infantil.<br />6 nadales per al cicle d’educació infantil.<br />10 cançons per cicle d’educació primària.<br />4 nadales per cicle.<br />Propostes didàctiques (una per cicle).<br />7 himnes i cants, entre els quals cal destacar l’Himne de Catalunya, Els Segadors, que formarà part dels repertori de totes les escoles.<br />Cançons en altres llengües, especialment dels països d’on provenen els nouvinguts al nostre sistema educatiu.<br /><br /><strong>ASPECTES QUÈ ES PODEN TREBALLAR A PARTIR DE LA CANÇÓ<br /><br /><em>REFERENTS AL TEXT<br /></em></strong>Un dels objectius importants en el moment d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de la llengua. Les cançons populars i tradicionals són un recurs adient per treballar el llenguatge, tant pel que fa a l’adquisició de lèxic com d’estructures (desenvolupa memorització, fluïdesa verbal...).<br /><br /><strong><em>REFERENTS A LA CREATIVITAT<br /></em></strong>La cançó com a joc de llenguatge.<br />El cant espontani.<br />Animació de festes populars celebrades a l’escola.<br />Escenificació.<br />Reconstrucció d’un marc històric, llegendari, geogràfic...<br />Il·lustració.<br />Audició de cançons (diferents tipus d’enregistraments, TV...).<br /><br /><br /><strong><em>REFERENTS A LA MÚSICA<br /></em></strong>· Ritme: pulsació, tempo, ritme...<br />· Melodia: línia melòdica, àmbit...<br />· Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics...<br />· Interpretació: Expressió, tècnica vocal, gest de direcció...<br /><br /><br /><strong>ABANS D’ENSENYAR UNA CANÇÓ</strong><br /><br />El mestre ha de:<br />Contextualitzar la cançó.<br />Explicar l’argument o trama si és una rondalla.<br />Explicació de vocabulari i pronunciació correcte d’aquest.<br />Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).<br />Preparació per poder ensenyar-la de memòria.<br />Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions).<br />Criteris interpretatius (respiració...).<br /><br /><strong>COM ENSENYAR UNA CANÇÓ<br /></strong><br />L’alumne ha d’assolir uns hàbits de treball mínims:<br />Postura corporal adequada.<br />Ambient de silenci.<br />Respecte.<br />Voluntat de fer-ho bé tots junts.<br />Crear un ambient motivant que il·lusioni als nens a aprendre la cançó.<br />El procés que generalment es seguirà per fer l’aprenentatge de les cançons es basarà, sobretot, en el procés d’imitació i de repetició de petits fragments musicals fins completar la cançó sencera.<br />Encara que els infants aprenguin les cançons de memòria, seria bo que els nens disposessin d’una partitura i així poder tenir el repertori de cançons treballades i perquè els pares puguin fer un seguiment.<br /><br /><strong>INTERPRETACIÓ<br /></strong><br />El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i interpretar-les amb gust i sentiment. La motivació té un paper molt important.<br />El cant coral cohesiona el grup en una única expressió on tots tenen el mateix grau de responsabilitat i protagonisme. Exigeix bona disciplina i predisposició d’integració per part de l’infant.<br />Requereix l’atenció cap el director/a i la seva direcció. S’ha de tenir cura també les pauses de respiració i les variacions dinàmiques.<br />S’ha de vetllar per les tessitures de la cançó i no forçar el registre vocal dels nens.És motivant oferir el resultat del treball i esforç dels infants en actuacions davant el públic, així s’experimenta la faceta fonamental de la música com a eina comunicativa.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134686893923157634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWy8V8NOd4AS6q9lPNANVWIMTwiaKhCNC_VARZDTGgUCH_G58j4uALLdIuuGy7wwMpbrgPyq7kMCh4Zt7PtJPH4S5pjdZq8Yj2MbNTDq14FqtHTr_TweQLgHilt9kqyKUfgr24VChgws/s400/coral%2520dos.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"> </div><div align="center"><strong><span style="color:#cc0000;">En l'apartat de comentaris d'aquest treball, he escrit un petit resum i un perquè del seu redactat. Jo us demano que em doneu resposta a aquesta pregunta:</span></strong></div><div align="center"> </div><div align="center"><strong><span style="color:#cc0000;"><span style="font-size:180%;">QUIN PAPER HA DE JUGAR LA MÚSICA A LES ESCOLES???</span> </span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="color:#cc0000;"></span></strong> </div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-15160849614331100282007-11-18T05:28:00.000-08:002008-12-10T09:15:22.649-08:00La repressió mai ens tallarà les ales - manifestació amb fets tràgics<div style="text-align: justify;"><b>Efe i la majoria de mitjans s'inventen els motius de la manifestació d'ahir</b><br /><br />Efe i la majoria de mitjans s'inventen els motius de la manifestació d'ahir a Barcelona<br /><br />La marxa pel dret a la manifestació convocada ahir a Barcelona per una desena d'entitats antirepressives de diferents àmbits de col·lectius socials alternatius de Catalunya fou manipulada per incompetència, ignorància o mala fe d'alguns mitjans de comunicació. Des de Liberinfo hem fet un seguiment de diaris, ràdios i televisions.<br /><br />Els centenars de manifestants que varen recórrer el carrer Pelai fins a Canaletes, les 200 persones que van baixar les Rambles fins al carrer Ferran i la trentena que van aconseguir arribar fins a la plaça de Sant Jaume, denunciaven les polítiques del Departament d'Interior i la vulneració del dret a manifestació que executen els mossos de manera sistemàtica en contra dels moviments socials, siguin del caire que siguin (okupes, ecologistes, anarquistes, independentistes, sindicalistes, veïnals). Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja han reconegut aquesta vulneració del dret a manifestar-se amb dues sentències condemnatòries contra el Departament d'Interior. A la marxa hi van assistir una vintena de periodistes, a tots ells i elles se'ls hi va explicar les raons de la protesta, però en pràcticament cap de les cròniques o articles hi apareixen les raons reals de la protesta. La simplificació o manipulació ha estat d'escàndol. La majoria titulen amb i<br />nformacions referents a una marxa contra la monarquia i en defensa de la crema de fotografies del rei.<br /><br />El primer mitjà en informar en aquesta línia va ser l'agència EFE i la resta es va limitar a copiar o reproduir el teletip sense contrastar res, o fins i tot contradient el que els seus propis periodistes retransmetien des del lloc dels fets. En les seves edicions d'avui El Periódico, La Vanguardia i El Punt han difós informacions tergiversades, manipulades o fins i tot falses de la manifestació. Només les cròniques en directe, sense passar per cap edició des de les redaccions van explicar ahir el que realment passava. En el cas de TV3, la crònica feta en directe des de Les Rambles fou impecable informativament parlant, les informacions editades posteriorment reproduïen les manipulacions del teletip d'EFE. La Com Ràdio també va donar veu en directe a les raons reals de la protesta.<br /><br />Informació extreta de <a href="http://elsud.org/Article1862.html">elsud.org</a><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw0XgyjuF4VMUgy7RdmMC5QwlWZYb1IMXtDzgfwl61YuncddV6_WHhAV9B1nm7joAlxq_BH9mSJYgG2Z082u1yz_eI8BCWE9ZnG4UrfrCHSy5Esnv5vB0oS08KJ24pGrr1tncwp2FxhBs/s1600-h/mossos.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw0XgyjuF4VMUgy7RdmMC5QwlWZYb1IMXtDzgfwl61YuncddV6_WHhAV9B1nm7joAlxq_BH9mSJYgG2Z082u1yz_eI8BCWE9ZnG4UrfrCHSy5Esnv5vB0oS08KJ24pGrr1tncwp2FxhBs/s400/mossos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134175749865260642" border="0" /></a><br /><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;">Veritablement és una autèntica llàstima la falsedat i corrupció dels mitjans de comunicació. Diuen que vivim en democràcia i en llibertat d'expressió, però continuem veient la censura i mentides, tant per ràdio, televisió, etc. Com mitjans lliures que es suposen que són, haurien de dir les coses de manera clara i concisa, però sobretot mostrar-nos la veritat, no el que a ells els interessa. Dir que la manifestació d'ahir era de joves ultra radicals d'esquerra en contra de la monarquia ven molt més que no pas explicar que era una marxa en contra de les polítiques del Departament d'Interior contra el dret a manifestar-se de diferents</span></span></span></span><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"> col·lectius</span></span></span></span><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></span></span><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;">i </span></span></span></span><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;">entitats socials.<br /><br />On arribarem? ja a diferents cadenes televisives parlen d'ambients guerra civilistes, però ens hem de preguntar qui ens està enfrontant? La ignorància genera violència, i aquest és el producte que ara ens venen.<br /><br />Podem veure un petit vídeo a Internet sobre la manifestació i el cercle policial a <a href="http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/manifestaci%f3-1103.html">e-notícies</a>.<br /><br />Salut germans!<br /><br /></span></span></span></span></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-82400467502957979562007-11-15T21:48:00.000-08:002007-11-15T21:52:58.222-08:00El racisme explicat a la meva filla (fragment). Tahar Ben Jelloun<div style="text-align: justify;"><blockquote><b><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Digues, pare, què és el racisme?</span></span></b><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s'ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n'adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot menyspreant-les.</span></span><br /><b><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Quan dius "comú", vols dir "normal"?</span></span></b><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l'home té tendència a desconfiar d'algú diferent d'ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l'ésser humà. És universal. I li passa a tothom.</span></span><br /><b><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Si li passa a tothom, jo podria ser racista!</span></span></b><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--D'entrada, la naturalesa espontània dels nens no és racista. Un nen no neix racista. Si els pares o els qui té més a la vora no li han ficat al cap idees racistes, no hi ha cap motiu pel qual ho hagi de ser. Si, per exemple, et fan creure que els qui tenen la pell blanca són superiors als qui la tenen negra, si prens seriosament aquesta afirmació, aleshores podràs tenir un comportament racista amb els negres.</span></span><br /><b><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Què vol dir ser "superior"?</span></span></b><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Vol dir, per exemple, creure que pel fet de tenir la pell blanca algú és més intel.ligent que els qui la tenen d'un altre color, sigui negra o groga.</span></span><br /><b><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--Creus que em podria tornar racista?</span></span></b><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">--En el futur, tot és possible. Tot depèn de l'educació que rebis. Més val saber-ho i impedir-ho, és a dir, acceptar la idea que qualsevol nen o adult pot, un dia, tenir un comportament i un sentiment de rebuig amb algú que no li ha fet res però que simplement és diferent. Això passa sovint. Cadascú de nosaltres pot tenir, un dia, un mal gest, un mal sentiment. Ens irrita una persona que no ens és familiar, pensem que som millors que ella, tenim un sentiment de superioritat o d'inferioritat amb ella, la rebutgem no la volem com a veïna, i encara menys com a amiga, simplement perquè es tracta d'algú diferent.</span></span><br /><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000099;">[...]<br /><br /><br /><br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Aquest és un llibre que recomano a tothom, és el diàleg entre un pare i una filla, on el pare li intenta explicar el racisme i les seves conseqüències... </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);">el nen neix sense prejudicis, és el seu entorn qui els determina.</span><br /></span></span></blockquote></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4472648611324868651.post-25844631176994856932007-11-15T21:16:00.000-08:002007-11-15T21:27:49.303-08:00Presentació<div style="text-align: justify;">Benvolguts,<br />el meu nom és Eric Luna, i sóc estudiant de Magisteri Educació Primària. El blog que aquí començo no és més que l'intent de deixar constància escrita sobre els meus pensaments i la meva ideologia; al igual que obrir, amb respecte, debats i discussions amb altres persones sobre qualsevol tema d'actualitat, amb molt de gust m'agradarà conèixer altres plantejaments i posicions.<br /><br />Eric Luna<br /><br />PS Demano que qualsevol tema tractat es participi amb respecte i sobretot sense atemptar contra l'altre persona. Primerament hem de ser respectuosos, democràtics i lliures, ja que són principis essencials del model de societat que hem de construir. I construir no només a les escoles; trenquem amb la idea que només educa el mestre, eduquem tots.<br /></div>Eric Luna Martínhttp://www.blogger.com/profile/00689716509256730396noreply@blogger.com2